La djihad és cada dia més a prop de casa

by

És ben curiós que les tècniques del capitalisme hagin estat absorbides per una gent com Al-Qaida que renega de la modernitat. De sobte, Al-Qaida ha esdevingut una marca que admet que sorgeixin “franquícies” arreu del món, les quals s’encarreguen de “vendre” la ideologia de terror i d’expandir “comercialment” el producte de mort que ha creat Ben Laden.

De fet, quan una multinacional –i Al-Qaida és això, una multinacional- canvia de nom, immediatament ha de llançar una campanya de comunicació. I un cop el Grup salafista per a la predicació i el combat (GSPC) d’Algèria anuncià oficialment fa uns mesos que esdevindria “Al-Qaida per al Magrib islàmic” (AQMI), els especialistes de l’antiterrorisme havien de témer el pitjor, tant a Algèria com també a Europa, que és la seva veïna.

Recordeu, a més, que Ben Laden ha dit que calia reconquerir tot el territori de l’Islam, que ell defineix com les terres que es troben entre Jerusalem i l’Al-Andalus”, i valga’m Déu que ha començat la seva tasca!

Els qui segueixen de prop la realitat magrebina, reconeixen que l’activitat islamista ha estat molt intensa aquests darrers mesos, com ho demostren els suïcidis dels tres kamikazes que, fa pocs dies, perseguia la policia marroquí. En aquest sentit, Le Monde ens ofereix les declaracions de l’investigador Olivier Roy, el qual afirma que “ens trobem davant la tercera generació d’activistes, després del FIS (Front Islàmic de Salvació), després del GIA (Grups islàmics armats) i ara el GSPC.” Olivier Roy afegeix: “El model GIA, en reposar damunt la lluita en el camp i la voluntat de constituir un Estat islàmic, no funciona. La nova generació no té cap estratègia d’adhesió de masses, ans s’inscriu en un projecte global, supranacional. Ells són força més ‘moderns’ pel fet que tenen un projecte molt més elaborat. Volen només ferir, per tal d’obtenir el major impacte mediàtic possible.”

Un dels objectius escollits, el setge al govern [d’Algèria], vol constituir un veritable desafiament i una demostració de força. De fet, vol ser també una resposta a la gran demostració militar que està duent a terme al govern algerià des de fa dues setmanes a la regió de Bejaia, a Kabilia. Segons ha declarat un alt responsable dels serveis francesos d’informació, “AQMI correspon a un vertader projecte coherent. Ells volen sobrepassar la dimensió estrictament algeriana de la lluita i prosseguir també una agenda djihadista”.

Certament, Casablanca, Madrid, altre cop Casablanca i finalment Alger són les baules més recents d’una cadena d’atemptats en sèrie que han de ser presos molt seriosament per les autoritats europees (i naturalment espanyoles), perquè no hi ha dubte que l’amenaça existeix. I al món sempre l’han amenaçat els fanàtics i els il·luminats, els qui es creuen cridats per Déu per dur a terme una missió redemptora o salvífica utilitzant la força. Aquest és el cas dels islamistes radicals que atemptaren fa dos dies a Algèria.

Aquest perill –absolutament real- és, ara per ara, força més temible que l’amenaça d’ETA. El terrorisme basc és més conegut de la policia i es troba més controlat. Pot fer mal, no hi ha dubte, però com a mínim, l’exerceixen uns il·luminats a qui morir els fa por. Saben matar per una Euskadi sobirana, però temen morir per la causa basca. Els islamistes no. Aquests no temen la mort, perquè saben que –en morir matant- al cel trobaran la més gran recompensa.

Advertisements

%d bloggers like this: