Aberri Eguna

by

Pasqua de Resurrecció. El dia de la Pàtria Basca. Ens aixequem amb la lectura de les declaracions d’ETA al diari Gara, una ETA que es mostra generosa i condescendent com s’hi mostren els dictadors que en el món hi ha hagut. Paternalista. Ens diu que està disposada a concedir-nos la pau si cessen les agressions contra Euskadi, que té la voluntat de mantenir la treva si respectem els principis que ella defensa i, en concret, la participació de tots en el procés electoral.

D’altra banda, ens explica que amb “l’acció de Barajas” –bella metáfora d’un atemptat que destruí dues vides i la terminal aeroportuaria més gran d’Espanya-, ETA intentava només “reconducir el proceso y enviar un mensaje claro al Gobierno español para que reflexione: que es necesario respetar los compromisos para que pueda desarrollarse un proceso de resolución del conflicto”.

“Quien avisa no es traidor”, diuen en castellà. I potser és veritat, però jo diria que no pel fet d’avisar, ja s’és demòcrata. Val a dir que som bastants en aquest país els qui creiem que no es pot construir una democràcia sense la participació de tots i que la dita “llei de partits” no és la solució més adequada. Però també tenim dret a esperar una certa correspondència dels qui pretenen participar en el joc polític. Jugar amb una organització terrorista que no respon més que davant ella mateixa, que no se sotmet a cap regla més que a la del més fort, que no accepta discutir res amb ningú i que només aspira a imposar els seus criteris (i, a més, ho fa sota amenaça), no és certament allò a què hem d’aspirar. Tenim dret a reclamar alguna cosa més, algun compromís més per part seva. I és precisament això que reclamem, això que nosaltres demanem i penso que tenim dret a exigir.

Anuncis

%d bloggers like this: