Les seqüeles del terrorisme

by

El problema més greu del terrorisme no és, només, que mata i s’alimenta del dolor aliè. És que acaba per dividir els que el sofreixen, per enfrontar entre si els condemnats a sofrir-lo.

Ho podem veure cada dia al parlament, i ho veiem aquests dies a la població basca d’Ermua, on els del “Foro” s’esbatussen amb l’Ajuntament, que els recrimina que utilitzin el nom de la ciutat amb una idea marcadament partidista i sectària.

Recordo que quan assassinaren a Miguel Ángel Blanco, el batlle d’Ermua, Carlos Totorika, va tenir una actuació tan digne, tan brillant, tan a l’alçada d’allò que hom espera davant un acte de barbàrie, que vaig escriure un article que s’intitulava així: “Vull que a Espanya comandi Totorika”. I vaig escriure això perquè ell, com ningú, va encarnar per aquells dies l’esperit del demòcrata, el de l’home que no s’arruga, que no s’aprofita de la desgràcia, que sap ensenderar les emocions de la gent, en definitiva, del polític que governa amb justícia.

Amb els dies, però, tot s’ha anat podrint en aquell poble, i el “Foro d’Ermua” ja no ens uneix a tots contra el terrorisme, ans ens divideix, fins al punt que Totorika demana que no usin el nom de la ciutat per dur a terme la seva acció reivindicativa. La resposta de Mikel Buesa (germà de Fernando Buesa, el socialista assassinat per ETA) no s’ha fet esperar: ha acusat Totorika de passar-se al costat dels terroristes i d’excloure’ls a ells, als del “Foro” del club dels demòcrates.

Tot, doncs, ha esdevingut, un nonsense. Probablement no hem de culpar ni als uns ni als altres. És el terrorisme que ho ha fet malbé tot. I tanmateix hauríem de saber trobar un camí d’unitat. Ho repeteixo: el pitjor mal del terrorisme és que aconsegueix d’enfrontar-nos, de dividir-nos a tots. I dividits i enfrontats és segur que no podem albirar cap mena de solució a aquest gravíssim problema.

Anuncis

%d bloggers like this: