Les estupideses d'ERC

by

És difícil que es pugui ser més imprudent en política del que ho va ser el senyor Vendrell, el número 3 d’Esquerra Republicana de Catalunya, fa gairebé una setmana. Potser la paraula no és, però, imprudent, i hauria de dir irresponsable. Gairebé sembla increïble que el representant d’un dels partits que formen part del govern que governa Catalunya hagi ofert la presidència al cap de l’oposició si es donaven determinades circumstàncies: en definitiva si aquest es comprometia a convocar un referèndum per decidir l’autodeterminació, que, com sabem, ara per ara, és una proposta inconstitucional.

En un primer moment, el líder de Convergència i Unió, el senyor Artur Mas, va tenir més seny que no pas el dirigent nacionalista d’Esquerra. “Amb aquestes coses no es juga” –va venir a dir, i li va retreure un excés de frivolitat.

Finalment, però, també Mas va picar l’ham i tot va acabar amb un debat esperpèntic al Parlament per al cas que, en el futur, el Tribunal Constitucional retalli l’Estatut, però sense arribar a cap acord entre els dos partits nacionalistes. Un show increïble, però absolutament cert.

A mi, que tinc una formació catalana (probablement hauria de dir catalanista) però que no milito en cap nacionalisme i que, a més, contemplo el panorama des de Menorca (per tant, des d’una altra comunitat autònoma), m’omplen de tristesa aquestes provocacions innecessàries i estúpides, com la darrera d’ERC, un partit que, formant part d’una coalició i sense trencar-la, proposa una fórmula de govern que implicaria un canvi substancial en el panorama polític de

Catalunya. Val a dir, però, que Mas no ha quedat més ben parat de l’aventura i, del que estic segur és que el catalanisme hi ha sortit perdent.

Sempre he cregut que va fer més mal a la Catalunya republicana la política del president Companys (a qui només el martiri ha rehabilitat) que els canons del general Batet. Perquè una cosa conduïa inexorablement a l’altra. I també penso que fan més mal a la causa del catalanisme errors com aquest que han comès Esquerra i CiU que les proclames incendiàries i antinacionalistes del senyor Rajoy. I dic això perquè els atacs de Rajoy et confirmen en les teves idees i consoliden els teus sentiments. Però les pífies dels nacionalistes et deixen desconcertat i aprofundeixen encara més el pou –ja molt gran- de les pròpies decepcions.

I dit això vull afegir que la manca de lideratge que avui ofereix la política catalana em sembla preocupant. Montilla és un personatge tan pla, tan poc atractiu, que fa la impressió que viatja en una nau a la deriva. Dir que pilota em semblaria francament exagerat.

Advertisements

%d bloggers like this: