Els feligresos de Pasley

by

Després de l’acord històric entre Ian Paisley i Gerry Adams a Stormont, han aparegut ja les primeres fractures en el partit del líder protestant amb la dimissió de l’eurodiputatt Jim Allister. Sembla que aquest és un home de segona fila i que la situació continua sota control després de la decisió de formar govern amb el Sinn Fein el 8 de maig.

Els pesos pesats de la formació de Paisley, el Partit Democràtic Unionista (DUP), Peter Robinson, Nigel Dodds, Willie McCrea entre d’altres, romanen a bord sense la més mínima temptació d’abandonar el vaixell.

Val a dir, però, que els problemes d’encaix d’aquesta mena de decisions que van en contra del que hom ha dit, escoltat i sentit tota una vida, són del tot lògics.

Segons explicava el corresponsal de La Vanguardia a Belfast, el reverend Paisley està trobant més resistència entre els feligresos de la seva església que no pas entre els membres del seu partit. No té res d’estrany això, perquè a Irlanda la barrera –si més no des d’un punt de vista teòric- s’ha posat sempre entre catòlics i protestants. La d’Irlanda del Nord és probablement la darrera guerra de religió que hi ha hagut entre cristians (i dic cristians, perquè, en el camp musulmà, la guerra entre xiïtes i sunnites continua essent duríssima).

D’altra banda, hem de reconèixer que durant cents i cents anys, la religió ha estat el reducte més fonamental de la intransigència humana. Obrir la capsa dels trons i dir el contrari del que sempre s’ha dit en aquest camp, forçosament ha de crear greus problemes.

Anuncis

%d bloggers like this: