Euskadi (encara) no és Irlanda

by

Dilluns passat, alhora que vèiem com els representants del Foro de Érmua i els seguidors del nacionalisme basc s’esbatussaven, s’escridassaven com energúmens, es deien el nom del porc i algú picava un cop de peu a les parts d’un antinacionalista, podíem també contemplar con el reverend Ian Paysley (“never, never, never!” –ho recordeu-?) i Gerry Adamas, enemics a mort durant quatre dècades, convenien de participar en un mateix govern per al seu país.

No es donaren tan sols la mà, i res no rectificaren respecte d’allò que cadascú pensa de l’altre. Però això no els va impedir de ser clars: “No podíem permetre que la nostra justificada repulsa pels horrors i tragèdies del passat es convertís en una barrera que impedís un futur millor per als nostres fills” –va dir Paysley-, alhora que Adams proclamava que “ens queden moltes dificultats per davant, però ha nascut una nova era plena d’oportunitats en la política d’aquesta turmentada illa.”

Irlanda del Nord ens queda molt més lluny que el País Basc, que sentim com una cosa més nostra, però ara per ara tot sembla més difícil a Euskadi, on la portaveu del govern d’Ibarretxe es va negar a condemnar el cop de peu al membre del Foro al·legant que no en tenia constància oficial.

Com veieu, no només d’un costat provenen les intransigències.

Advertisements

%d bloggers like this: