La tramuntana

by

Aquest any ens felicitàvem de no haver-nos encara trobat amb cap tramuntanada, però certament que la naturalesa, tan rica a casa nostra en tots els aspectes, no podia deixar passar la primavera sense fer-nos obsequi del vent.

“Aigo vos demanam i Vós mos donau vent”, canta Maria del Mar Bonet, i vent hem tingut com en els millors temps, encara que durant les primeres hores aquest vingués  acompanyat d’aigua. Els ports de Maó i de Ciutadella han romàs tancats durant més d’un dia i els camps –sortosament xops per l’aigua caiguda- s’han deixat bressolar per unes ràfegues fortes, dures, que han assolit els cent quilòmetres per hora.

Un cop l’aigua ha desaparegut i ha estat només el vent que ens visitava, el cel s’ha tornat blau, d’un blau intents gairebé insultant, i ha tret dels nostres caps tots els mals pensaments que, a aquestes hores, deuen ja haver-se dipositat per la serralada nord-africana.

Veure com l’aigua del mar batia sobre els molls de la cala era un espectacle fantàstic i contemplar la mar profunda, la de fora port (una mar més blanca que blava per mor de l’escuma batuda), era una mica aterridor.

Diuen que avui el vent demancarà una mica i sembla que tornarà a la caverna ignota d’Eol, tot deixant el salobre marí sobre les pastures dels nostres camps. Hauria de ploure una mica per salvar la collita, però no sé si ho farà, encara que aquest matí tot el cel és núvol altre cop. Però ens en sortirem. Com ens n’hem sortit sempre.

Menorca, doncs, continuarà essent ella mateixa. Malgrat tot, és més forta que la tramuntana. Ah, per cert! Després de tanta matraca sobre el canvi climàtic, veure aquesta tramuntana de sempre és un confort.

Anuncis

%d bloggers like this: