Tot el que va malament pot empitjorar

by

La resolució del Tribunal Constitucional que desestima per unanimitat la recusació que la Generalitat de Catalunya havia fet del magistrat Rodríguez Zapata dignifica el tribunal i, especialment, els magistrats presumptament progressistes que no han caigut en la trampa de jugar a fer política en lloc d’exercir la funció jurisdiccional, que és el que han de fer. Fins i tot el recusat Pérez Tremps ha votat contra la recusació del seu company, actitud que l’honora i que comporta un alè de dignitat entre tanta baixesa moral que ens toca viure.

No puc dir el mateix de Rodríguez Zapatero que, en el debat que va mantenir en el Senat fa dos dies, va caure en la trampa que li va teixir el Partit Popular. El president, en lloc de defensar la seva decisió de concedir la presó atenuada a De Juana “perquè era la bona”, si és que ell creia que ho era, va comença a fer servir el ventilador, o la moviola (com vulgueu), tot entrant en la dinàmica del “i tu més” a què tan acostumats estem a casa nostra.

No es pot defensar la pròpia política dient que els altres feien el mateix, o que ho feien pitjor. Som els ciutadans majors d’edat i amb criteri els qui ho hem de veure, això. I en veient-ho, podrem desautoritzar els arguments de l’oposició. Però contemplar com tot un president del govern es rebaixa a llegir llistes d’escarceracions fetes pel PP em va semblar lamentable.

Val a dir, però, que si penso això de Rodríguez Zapatero, he de dir també que escoltar unes hores més tard com Mariano Rajoy el qualificava de “hooligan”, quan poques vegades s’ha donat en el parlament un espectacle més roí que el que van protagonitzar en aquella sessió els senadors populars, escoltar-li això, dic, i sentir com Rajoy oferia al president un debat “assossegat i serè” sobre el terrorisme, em va semblar d’un cinisme increïble. Les seves paraules eren un sarcasme colossal.

Anuncis

%d bloggers like this: