"El choque del carnero"

by

Tots els diaris d’ahir anaven plens d’opinions sobre les declaracions que va fer Arnaldo Otegi a La Vanguardia. En síntesi, podríem dir que la majoria de partits les ha llegit amb un cert optimisme, tret del PP que les considera una trampa.

Certament se’m fa difícil opinar d’això (encara que tothom hi digui la seva), perquè ja fa temps que he renunciat a intentar comprendre la lògica de l’entorn abertzale. De fet, mentre Otegi concedia l’entrevista, una gran manifestació s’estava duent a terme pels carrers de Bilbao, amb càrrega policial inclosa, que culminà amb la detenció de Joseba Permach, el número dos de Batasuna. D’ací que no m’atreveixi a dir gran cosa respecte de tot aquest afer.

Enric Juliana, que és un observador atent i competent, es demanava ahir si Otegui “¿prepara el terreno, simplemente suaviza el ambiente o sondea a los suyos para ver hasta dónde están dispuestos a llegar”, i responia que potser intentava les tres coses alhora.

Si això servís per suavitzar l’ambient ja hauria estat útil, però ho dubto, perquè les reaccions que es produeixen a Madrid (ordinàriament encoratjades pel PP o pels seus acòlits de l’AVT) són gairebé tan radicals com les que es produeixen a l’entorn de Batasuna, i això perquè –com diu molt agudament Juliana- “Madrid es así. Madrid es el choque del carnero, una táctica de combate radicalmente ibérica, que alcanzó su más sangrienta expresión en la batalla del Ebro. El choque del carnero es racial, espectacular y furioso, pero, a fuerza de repetirse, desgasta y atonta a los contendientes, sean éstos políticos o periodísticos.”

Advertisements

%d bloggers like this: