L’any 1921, un dels autors més destacats de l’època, l’italià Luigi Pirandello, estrenava la que ben segur seria la seva obra més emblemàtica: “Sis personatges a la recerca d’autor”. Es tracta d’un text que implica tot un procés indagatori i teòric sobre la naturalesa del teatre, que molts dels meus lectors coneixeran o del qual n’hauran sentit parlar.
De fet, el que m’importa ressaltar aquí és que, amb aquesta obra, el geni pirandellià posa al descobert el complex procés de com un autor maneja trama i personatges sobre l’escenari. I això em ve a la memòria en llegir la notícia que duia ahir el diari sobre el naixement d’un nou partit, “Ciudadanos de Mahón”, no nacionalista, entre socialdemòcrata i liberal, però d’esquerres, per al qual no sé si una sèrie d’autors cerquen tres personatges per encapçalar la llista municipal, o si bé una sèrie de personatges treballen a la recerca d’un autor, com suggereix Pirandello.
Serà interessant (o potser hauria de dir que serà més curiós que interessant) seguir les vicissituds d’aquesta nova formació que, segons diu el diari, lideren el farmacèutic i home de negocis, senyor Barca Mir, i l’industrial senyor J.J Gomila Félix.
Desconec si ambdós personatges han llegit l’obra de Pirandello a què faig referència. Si no ho han fet, els ho recomanaria, i els demanaria que després m’expliquessin si han sabut interpretar el dispar amb què un dels personatges posa fi a la seva existència. És un dispar del que no neixen respostes, ans només provoca preguntes, aquestes que una persona, quan pren una decisió com la que han pres aquests promotors polítics, forçosament s’ha de formular.
Josep Maria Quintana 