Stop a la llei anti-alcohol

by

Jo no sé si la llei que havia preparat la ministra Elena Salgado contra l’alcohol era una bona llei, com assegurava ella, si necessitava reformes per afavorir la situació del vi i la cervesa (com opinaven els vinaters i cervesers) o si, com ha assegurat el senyor Rajoy era un “disparate colosal”, però si una cosa no puc entendre és que el govern hagi interromput la seva tramitació al·legant una confrontació partidista i electoral sobre aquest assumpte. I encara ho entenc menys si, com també s’ha dit, el govern pretén reprendre el debat després de les eleccions municipals i autonòmiques del proper mes de maig.

Salgado, que és una dona seriosa, l’havia defensada contra tot i contra tots, però és evident que el govern tem que li pugui causar problemes electorals. I em demano: Té sentit que interrompi ara el procediment legislatiu per prosseguir-lo d’ací a cinc mesos? Té sentit tornar enrere un projecte si el govern creu en la seva viabilitat? Per què cedir al xantatge del vot?

Salgado i Zapatero sembla que hagin patit la “síndrome Ségolène”, que no és altre que de legislar a cop d’enquesta i no a cop de decisió política adoptada reflexivament. A mi que no m’enganyin, acudir a l’excusa de la crispació o a la confrontació partidista no té sentit, quan el que interessa per no caure en el desencís és precisament prendre decisions meditades i segures, peti qui peti, caigui qui caigui. I si en algun moment s’ha de canviar d’opinió, aleshores es canvia, però dient per què es fa, no pas al·legant excuses de mal pagador, com aquestes que s’han adduït ara.

No és que jo negui el dret dels polítics a escoltar l’opinió pública, però a l’hora que em sembla bé que tinguin en compte el que pensa la gent, el que jo els demano és que tinguin idees i, sobretot, que siguin capaços de crear opinió, i això implica saber defensar el que pensen malgrat que no sigui acceptat de tots, i a pesar que defensar una determinada manera de veure les coses pugui implicar haver de sofrir la crítica de l’electorat.

El que, segons crec, forja els polítics és saber mantenir l’opinió quan, després d’haver escoltat tothom, el polític veu que no ha de dar el braç a tòrcer.

Desgraciadament, els trets no sembla que vagin per aquí, ans ben al contrari, el que més sembla que importi és saber què vol la gent, per intententar-ho fer possible, encara que això contradigui la nostra opinió i la nostra manera de concebre la vida.

Advertisements

%d bloggers like this: