Promeses per no ser complides

by

Ahir vespre vaig tenir una llarga xerrada amb en Pere que, des de Toulouse, segueix amb atenció la campanya electoral per a les presidencials franceses del proper mes de març.

Des de fa temps, ell m’indica que enfront de la inanitat de Ségolène Royal i davant l’exuberància de Sarkozy, François Bayrou, el candidat de l’UDF, li sembla l’home més adequat per governar França. De fet, Bayrou està pujant en els sondatges, que li donen ara per ara el 12%. No sembla possible, doncs, que amb aquesta intenció de vot pugui desbancar Royal a la primera volta, entre altres coses, perquè els socialistes van aprendre l’amarga lliçó a les passades eleccions, on Jospin va quedà darrere Le Pen.

Bayrou juga amb el sentit comú i no amb promeses que no podrà complir. Algú ha dit que si Royal hagués de complir el que ha promès en aquesta campanya, l’Estat francès hauria de declarar-se en fallida, i el mateix passarà amb Sarkozy, les promeses del qual –segons diu Le Monde– han acabat per provocar malestar dins l’UMP, fins al punt que els responsables del seu programa econòmic, els senyors Pierre Méhaignerie, Gilles Carrez et Alain Lambert, cada cop més inquiets, van aconseguir el passat dimecres, un acord amb François Fillon per ajustar el programa econòmic i social del candidat de la dreta.

És una llàstima que el míting i l’esforç electoral sempre acabin per desbaratar el seny i per empènyer els candidats a fer demagògia. No s’haurien d’estranyar, doncs, que la decepció dels electors arribi aviat. D’això, només ells en tenen la culpa.

Anuncis

%d bloggers like this: