El Tribunal Constitucional a la picota

by

La decisió que han pres els magistrats del Constitucional de separar Pérez Tremps del debat de l’Estatut de Catalunya és probablement la més transcental de les que ha pres el màxim òrgan interpretatiu de la Constitució des que va resoldre el cas RUMASA, crec que era l’any 1983. I dic que és transcendent, no només perquè prediu el que succeirà amb la sentència que ha de recaure sobre la constitucionalitat o inconstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya -cosa que també és molt preocupant-, ans perquè demostra a les clares fins a quin punt s’ha produït la politització de la justícia. O el que és el mateix, fins a quin punt la justícia deixa de ser objectiva, científica i imparcial per passar a ser un epígon de les forces polítiques representatives de l’estat.

És ben curiós que Pablo Pérez Tremps hagi de ser apartat perquè, com a jurista professional, vagi elaborar un dictamen per la Generalitat de Catalunya fa bastants anys a petició del govern Pujol, treball que lògicament va cobrar i que no comporta, per tant, cap mena de lligam ideològic, sinó jurídic, mentre que un altre magistrat d’aquest mateix tribunal, el senyor Roberto García-Calvo y Montiel, les opinions públiques del qual sobre l’Estatut de Catalunya foren la causa d’una recusació promoguda pel Govern de la Generalitat, pugui seguir com si res en l’exercici del càrrec, cosa que m’alegra, perquè, en desestimar el recurs, el Tribunal va demostrar imparcialitat, cosa que no ha demostrat ara.

El més greu, doncs, no és què succeirà amb l’Estatut (tot i que la decisió del Tribunal –sigui la que sigui- respecte d’aquesta llei orgànica de l’estat durà acoblada una bomba de rellotgeria), el més greu és la degradació progressiva dels organismes jurisdiccionals que, a partir d’ara, estaran sota sospita i perdran el respecte i la consideració dels ciutadans. I això és terrible per a l’estat de dret i, doncs, per a l’exercici de la democràcia.

En el moment que podem prejutjar d’entrada quina serà la decisió d’un tribunal per la procedència ideològica dels magistrats que el componen, la independència dels jutges deixa de ser una realitat i es trenquen les garanties del sistema. Aleshores el mal ja està fet i les premisses de l’estat salten fetes bocins per l’aire.

Anuncis

%d bloggers like this: