Actuar sota pressió

by

Llegeixo que en el transcurs de la manifestació de dissabte, el senyor Alcaraz, president de l’ATV, advertí que, si el Tribunal Suprem no resolia en el mateix sentit que l’Audiència Nacional en el cas de De Juana, l’Associació de Víctimes que ell presideix consideraria la sentència com un ultratge. I em demano: quina diferència hi ha entre aquestes manifestacions i les d’Ibarretxe que provocaren que tots els membres del Poder Judicial demanessin que no es fustigués els tribunals?

No és també fer pressió, això? D’altra banda: per què no podem dir el que pensem de les sentències? Mentre les acatem, penso que som lliures de manifestar-nos. I ho som abans i després que els Tribunals es pronunciïn. És que els ciutadans no actuem també molts cops sota pressió? Els Tribunals són independents, i la seva independència de criteri es troba garantida de fet i de dret en el nostre sistema, i han de tenir prou personalitat per decidir prescindint de la pressió que reben de fora.

Ibarretxe els ha de poder dir que troba indigne que se’l jutgi per actes que ell considera estrictament polítics. I els de l’ITV han de poder dir (si ells ho creuen) que si el Suprem absol De Juana, la sentència els caurà com un tir.

L’únic que no podem consentir és que els Tribunals prevariquin, ni tampoc que els ciutadans no acatin les sentències, o que amenacin o extorsionin els jutges. Però als Tribunals no els han d’afectar les pressions. Els magistrats que els componen són prou grans, estan prou formats i són prou lliures per decidir el que creguin en consciència, sempre, és clar, d’acord amb la llei, pensin el que pensin els altres, i diguin el que diguin els ciutadans.

Advertisements

%d bloggers like this: