La mort anunciada

by

Qualsevol dia d’aquests ens aixecarem amb la notícia que Saddam Hussein ha estat executat. Penso que el final a la forca és ja cosa definitiva i que el tribunal que l’ha jutjat no tindrà cap mena de pietat per al reu. Bush probablement se sentirà més home, dirà que això ajudarà a pacificar l’Iraq i la situació política d’aquest país avançarà cada cop més vertiginosament cap a la guerra civil, que acabarà per esclatar d’una manera definitiva quan els nord-americans, convençuts que han aconseguit tot el contrari que predeien, retornaran als quarters d’hivern i intentaran esborrar de la seva ment aquesta història.

Mentrestant, deixarem milers i milers de morts sota terra i una zona de l’Orient Mitjà convertida en un polvorí. Valia la pena tot això? Haurem aclarit gran cosa desfent-nos d’aquest dictador sanguinari que era Saddam Hussein si no hem estat capaços de crear al’Iraq una democràcia?

A causa de tota aquesta follia Aznar perdé les eleccions, Blair deixarà el govern abans d’acabar la legislatura i Bush sortirà per la porta de darrera de la Casa Blanca, absolutament desprestigiat. Entre tots haurem escrit una nova pàgina negra de la Història.

—–

P.S. (30.12.06, a les 9,40h.) Ahir, quan vaig escriure la nota que acabeu de llegir, no sabia que Saddam Hussein seria executat aquesta matinada. Tanmateix era previsible que l’executessin ràpidament. Després d’ell, vindran les execucions del seu germà i d’altres membres del seu entorn polític. Així doncs, morts i més morts, venjança rere venjança, encara que la disfressem amb la toga de la justícia. Si Saddam fou un assassí de masses, si fou un genocida (que ho fou), això no demana que nosaltres ens posem al seu nivell. Mai la pena de mort serà un acte de justícia. Sempre serà un acte roí lligat a la barbàrie.

Anuncis

%d bloggers like this: