Divergències semàntiques

by

He llegit les intervencions que, en el Congrés dels Diputats, es van fer en defensa de la proposta d’Estatut de les Illes Balears que s’havia de sotmetre a votació. Òbviament, les intervencions dels dos grans partits majoritaris (PP i PSOE) havien de ser favorables a l’aprovació, perquè hi havia unanimitat respecte del text. És ben curiós, però, que en la intervenció de la vicepresidenta del govern, senyora Fernández de la Vega, i en la de la diputada conservadora, senyora Salom, les paraules –gairebé les mateixes paraules- tinguessin un contingut semàntic força diferent.

Mentre la senyora Fernández de la Vega (PSOE) ressaltava la bondat d’un “Estatuto distinto, adaptado a los nuevos tiempos, que va a dar respuesta a las necesidades de los ciudadanos”, i assegurava que “las reformas estatutarias son necesarias y no rompen nada”, la senyora Salom (PP) ressaltava que aquest estatut implicava“consenso, sentido común e integración, con voz propia, en el modelo común de España”. Ambdues deien, doncs, el mateix, i semblava que estaven d’acord amb la bondat del nou estatut, però mentre el sentit del discurs de Fernández de la Vega conduïa a la idea que totes les reformes que s’han endegat fins ara no rompien aquesta unitat d’Espanya que tan preocupa als populars, el de Salom volia ressaltar precisament la bondat de l’Estatut de les Balears front a “la confrontacion, las imposiciones totalitarias, disgregadoras y que rozan el ridículo de otros estatutos.”

Calia, doncs, marcar el terreny i deixar l’empremta de la pròpia ideologia. És el valor de la semàntica, aquesta ciència que ens ajuda a comprendre el sentit dels mots.

Anuncis

%d bloggers like this: