Elogis del bisbe castrense al dictador

by

No podia ser d’altra manera si el govern xilè volia mantenir la dignitat. D’ací que em sembli impecable i justa la decisió de la presidenta Bachelet d’expulsar de l’exèrcit el capità Augusto Pinochet Molina, nét del dictador mort que, en un discurs encès fet per sorpresa en el funeral, i doncs sense autorització dels seus superiors, aplaudí el fet que l’exdictador hagués “derrotat” el marxisme amb el cop d’estat de 1973 i critiqués els jutges que, en aplicació de la llei (aplicació, per cert, tardana i insuficient) el van processar.

Curiosament, a la mateixa cerimònia fúnebre que presidia el bisbe castrense de Xile, Monsenyor Juan Barros, aquest va tractar en tot moment Pinochet de “Jefe del Estado” i, tot i que demanà perdó pels errors que hagués pogut cometre (una fórmula genèrica a l’ús en aquest tipus de cerimònies) afirmà, però, que el cop militar es va produir per “situaciones complejas” que vivia el país durant el mandat de Salvador Allende.

Aquestes paraules justificaven clarament el cop d’estat contra la legalitat vigent i tota la repressió que va comportar després, com ho demostra el fet que fossin aplaudides efusivament pel públic que assistia a l’acte.

Davant això, la pregunta que jo em faig és aquesta: No hauria també el Papa d’expulsar de l’episcopat el bisbe general castrense de Xile? I aquesta pregunta en du una altra: Per què l’Església es mostra sempre tan condescendent i tan “diplomàtica” amb els seus pastors quan aquests diuen que “comprenen” o bé “justifiquen” la repressió dels colpistes de dretes? És això cristià?

Advertisements

%d bloggers like this: