Andratx

by

En aquesta loteria de constructors que es fan rics i de polítics que s’enriqueixen de manera il·lícita (un món cada cop més habitual entre nosaltres), ha tocat la sort a la veïna Mallorca, concretament a la vila d’Andratx, la pàtria d’un dels més grans escriptors en llengua catalana de tots els temps, Baltasar Porcel, que ben segur que tindrà matèria per una nova novel·la només contemplant la realitat, que és el que fem els escriptors per després transformar-la en literatura.

De vegades, però, la realitat és més generosa que la ficció i ens ofereix espectacles com el que acabem de veure: un alcalde exguàrdia civil emmanillat, un director general d’urbanisme del govern de les Illes destituït i empresonat, un zelador d’obres que plora en entrar a la garjola… i, com sol succeir en aquests casos, un munt de societats gens transparents, grans propietats sense ingressos suficients per adquirir-les, cotxes esportius (per què, Déu meu, són sempre tan “cutres” aquests personatges?), i un llarg etcètera de misèries per explicar.

Val a dir que Jaume Matas ha estat ràpid i ha procedit immediatament a destituir l’alt càrrec del seu govern, tot expulsant del partit el batlle corrupte (o presumptament corrupte, com hem de dir per ser políticament correctes). Tanmateix sembla que, en casos com el que ens ocupa, l’expulsió immediata no eximeix d’una certa “culpa in vigilando”, perquè com ara sabem, el batlle d’Andratx, que fa només un any que havia ingressat en el PP, era un home que havia d’haver despertat sospites.

De tota manera penso que, com a mínim, Matas ha comparegut i ha demanat perdó (encara que d’alguna manera ha volgut involucrar els altres partits en l’afer), i a més ha destituït i expulsat del partit (i sense contemplacions) els personatges agafats “amb la mà a la caixa”. Això no passa en altres indrets, com per exemple a la Comunitat Valenciana, on persones sobre les quals recauen, no només sospites, sinó acusacions reals (estic pensant, per exemple, amb el president de la Diputació de Castelló) no sols no són foragitats del partit, com ho foren Adam i Eva del paradís, sinó que reben el suport de tots els seus correligionaris.

Sempre trobem una bona raó per consolar-nos.

Anuncis

%d bloggers like this: