Sarkozy

by

Fa uns dies, Nicolas Sarkozy ha fet públic que presenta la seva candidatura a la presidència de França. Resolt l’enigma socialista amb la gran victòria de Ségolène Royal, la dreta haurà de decidir-se. Penso que l’única incògnita que ha de resoldre és la de Chirac. I crec que seria un horror que l’actual president presentés també la seva candidatura, però podria ser.

Dels candidats possibles de la dreta, només Sarkozy té possibilitats reals de disputar amb èxit la presidència a la senyora Royal, encara que, en una primera volta, Le Pen també intentarà situar-se. Però ni aquest ni d’altres possibles candidats minoritaris no suportaran l’“Scrutin de ballottage” (la segona volta). No es repetirà, doncs, o així jo ho veig, un cas “Jospin”, com l’any 2002.

De l’entrevista que publicava la premsa francesa vull destacar el següent. “Serà el vostre programa el de l’UMP?, li demana el periodista. Respon Sarkozy: “Lionel Jospin va dir, l’any 2002, que el seu programa no era socialista. L’electorat socialista el va ‘comprendre’ i no el va votar. Que ningú no compti amb mi per fer un discurs que no sigui fidel als valors de la dreta i del centre. Estimo el meu país, crec en les virtuts del treball, del mèrit, de la recompensa i de l’esforç. Però jo no sóc un conservador, doncs crec amb el moviment. L’ordre no és acceptable sinó en moviment. L’ordre just és justament l’ordre. Vull que el futur esdevingui una promesa i que deixi de ser una amenaça. Els francesos esperen arguments per a l’esperança. La fatalitat és patrimoni dels qui renuncien. Jo no ho faré mai.”

Penso que és un molt bon resum del que pensa la dreta francesa d’avui. Ja veurem, doncs, què podrà més: si “les desirs d’avenir” de la Royal, o bé “les raisons d’espérer” de Sarkozy.

Anuncis

%d bloggers like this: