Sobre el Papa, la Raó i la Constitució europea

by

Les reaccions que ha provocat la visita del papa a Turquia no es deuen, només, al discurs de Ratisbona (amb el fons filosòfic del qual jo estic d’acord, encara que penso que el papa es va equivocar pronunciant-lo), també porten causa de la manifestació que, arran de la frustrada Constitució europea, Joseph Ratzinger va fer essent cardenal contra l’accés a l’UE d’aquest gran país que s’estén per dos continents (“Asia a un lado, al otro Europa, / y allá a su frente Istambul”).

Tot i que ara el papa, a Turquia, s’ha manifestat clarament a favor de l’ingrés d’aquest estat a Europa, les manifestacions anteriors a què acabo de fer referència van anar lligades a la discussió que va promoure l’anterior papa, el polonès Wojtila, sobre la necessitat de reconèixer en el text constitucional les “arrels cristianes d’Europa”, matèria que va omplir molts diaris i respecte del qual jo mateix vaig dir el que pensava.

Hi tornaré, ni que sigui mínimament, perquè continuo pensant que no s’havia de pronunciar la Constitució sobre aquest tipus d’arrels, no perquè el cristianisme no hagi influït en la configuració d’Europa, sinó perquè en els estats membres de la Unió Europea hi ha avui tants ciutadans no cristians que seria inacceptable fonamentar l’ordre polític sobre valors cristians. I encara més: perquè l’Estat, després de la revolució, s’ha secularitzat, i no té sentint mesclar conceptes que no poden mesclar-se. Avui, la sobirania del poble i els drets humans són les fonts seculars de la legitimació dels estats constitucionals, legitimació que regeix exclusivament la raó, això encara que, com molt encertadament reflexionava Ratzinger, la religió no necessàriament és un fenomen irracional.

En aquest sentit, doncs, tot i que continuo pensant que a la Constitució europea no hi ha d’haver cap referència a les arrels cristianes d’Europa, estic completament d’acord amb Jürgen Habermas quan afirma que “la razón moderna, o posmetafísica, no acabará de comprenderse a sí misma hasta que no entienda su relación con la religión como un aspecto de la mente que, no obstante, le es ajeno o queda fuera de ella.” Però aquest és ja un altre problema.

Advertisements

%d bloggers like this: