No em surten els comptes

by

Estimat director: La setmana passada, el mateix dia que jo reclamava que els dos grans partits de les Balears arribessin a un acord sobre l’Estatut si no volien fer el ridícul, donàveu la notícia que aquest acord s’havia produït la nit anterior. De fet, en els dies següents, hem pogut llegir i escoltar pels mitjans de comunicació la bondat de la síntesi a què s’havia arribat i hem pogut també llegir qualificatius d’allò més sublim: “Històric” deia un dels negociadors; “Potser no s’ha aconseguit tot el que volíem en principi, però el resultat ve a ser el mateix” deia un altre, i finalment tots asseguraven que, si bé no seria una inversió de 3.000 milions d’euros la que es faria a les Balears pel govern de l’Estat en els propers anys, la xifra s’hi acostava molt i podia enquadrar-se en una forquilla que va dels 2.300 als 2.700 milions d’euros.

És clar que si els senyors Matas i Antich diuen que l’acord és fantàstic i que podem estar contents, deuen tenir raó, però jo t’he de dir que, amb els textos que tenim a la mà, aquells que, segons ha publicat la premsa, són els que substituiran els que s’havien redactat a la proposta d’Estatut aprovada pel Parlament de les Balears, jo no penso que aquest nou i definitiu acord sigui per a fer volar campanes. M’explicaré.

Com et recordava en la meva anterior lletra de batalla, Matas s’havia tret de la màniga dues propostes en el debat que va precedir la redacció del projecte d’Estatut: la primera feia referència a un nou Régim Especial per a les Balears que evités en el futur l’ampliació del dèficit d’inversió que al llarg del temps s’ha produït; i la segona quantificava aquest dèficit en 3.000 milions que, si l’Estat els invertia en els propers anys, aleshores això ens rescabalaria del dèficit acumulat fins ara.

Finalment, l’acord entre PP i PSOE va suprimir l’exigència d’un Règim Especial i va fixar en un mínim de 3.000 milions el valor de les inversions que, en deu anys, havia de fer l’Estat per a deixar-nos en una situació d’igualtat respecte de les altres comunitats autònomes.
Aquesta darrera fórmula, que es trobava a la Disposició transitòria vuitena de la proposta d’Estatut, era semblant a la que Rodríguez Zapatero i Mas havien pactat per a l’Estatut de Catalunya. En aquest darrer es parlava d’inversions durant set anys en un percentatge equivalent a la participació de Catalunya en el producte interior brut (PIB) espanyol. A la nostra es parlava d’invertir durant deu anys una quantitat equivalent al 2,5 per cent de les inversions pressupostades per l’Estat en tot el territori nacional, entenent per inversió base la mitjana de la inversió pressupostada per l’Estat per a les Illes Balears en els exercicis de 2005 i de 2006. A més es fixava una quantitat mínima: els 3.000 milions. Però els resultats de l’equació eren molt semblants als que s’obtindrien amb la fórmula catalana.

Sembla, però, que el govern d’Espanya, i especialment el ministre Solbes, no volgué fixar quantitats, fet que òbviament complicava la negociació i alterava l’acord a què s’havia arribat. Però finalment aquest s’ha produït i, segons llegeixo als diaris, es concreta en dos punts:

Inversions de l’Estat

Diu la disposició transitòria vuitena que: 1. Mientras las Cortes Generales, en aplicación de lo previsto en la Disp. Adicional XXX no aprueben la modificación de la Ley 30/1988, de 29 de julio, del Régimen Especial de las Illes Balears y, en todo caso en un plazo no superior a siete años, la inversión del Estado se establecerá atendiendo a la inversión media per cápita realizada en las Comunidades Autónomas de régimen común, determinada con arreglo a la normativa estatal, homogeneizando las actuaciones inversoras realizadas en dichas Comunidades para permitir su comparabilidad y teniendo presente las circunstancias derivadas de los hechos diferenciales y excepcionales de las Illes Balears con incidencia en la cuantificación de la inversión pública.”

Si no ho entenc malament, aquesta disposició ens garanteix que, a partir d’ara, i durant set anys, i mentre no disposem d’un nou règim especial, l’Estat farà a casa nostra la mitjana de les inversions que destini a les altres comunitats. És a dir que la fórmula ens assegura que, a partir d’ara, en les inversions que l’Estat farà a les Balears no es generarà dèficit respecte de les altres comunitats autònomes. En definitiva, que a partir del nou estatut no podrem queixar-nos perquè se’ns tractarà com als altres. Fantàstic! Però jo em demano: I el dèficit que Matas va qualificar en 3.000 milions d’euros, qui el satisfarà? Si a partir d’ara l’Estat inverteix el que ens correspon –la mitjana de les inversions que es faran a totes les comunitats autònomes de règim comú- sembla que tenim garantit que el forat en inversions no creixerà, però i el forat anterior? Com es resoldrà aquest “dèficit històric en inversions” que els uns i els altres havien quantificat en 3.000 milions d’euros?

El règim especial

Potser la resposta a això ha de venir dada pel nou règim especial. Però el text que s’ha filtrat a la premsa diu:

Disposición Adicional sexta: 1. Una ley de las Cortes Generales regulará el Régimen Especial balears que reconocerá el hecho específico y diferencial de su insularidad. 2. Para garantizar o anterior, en esa ley se regulará un instrumento financiero que, con independencia del sistema de financiación de la Comunidad Autónoma, dote los fondos necesarios para su aplicación.”

Jo no dic que la disposició no sigui correcta, però fixeu-vos que no posa cap termini d’execució ni tampoc apunta en quina direcció ha d’anar aquesta llei de règim especial: només fa referència al fet de la insularitat com a definidor de la “diferència”. És això suficient per a garantir un règim adequat? A aquesta pregunta jo respondria que és suficient, però no necessari, en el sentit que pressuposa tan poca cosa que no garanteix que el text que s’aprovi, si s’aprova algun dia, respongui a les expectatives que ha creat. Encara més: tinc la impressió que si a Madrid governa un partit que no governa a les Balears, difícilment el govern d’aquí donarà com a bo el règim que aprovin les Corts generals. Encara que, certament, l’acord entre tots es pot acabar produint.

En definitiva, que tinc els meus dubtes que aquest “pacte històric” signat a Madrid, el passat 22 de novembre, respongui a les expectatives que els nostres diputats al Parlament de les Balears havien posat en el text que van aprovar fa uns quants mesos. Que tots els negociadors estiguin satisfets no és suficient perquè la resta dels mortals deixem d’estar una mica confusos.

Anuncis

%d bloggers like this: