No tot és culpa dels governs

by

El traç amb què escriu els discursos el senyor Acebes és tan gruixut, tan bast, tan exagerat, que sovint es desvirtua per ell mateix, però us asseguro que escoltar-lo pacientment, amb resignació cristiana, és un mètode impagable per a refer l’autoestima perduda.

Aquest matí seguia el seu que deia en tons apocalíptics sobre la inseguretat ciutadana, sobre aquest món de violència i de por on ens ha tocat viure. Més o menys deia el següent: “Es comença per a perdre la disciplina a les escoles, el respecte als mestres i superiors i aviat tenim els vidres romputs, els ocupes a les cases, la violència als carrers i la inseguretat ciutadana en tots els camps.”

Encara que estem davant un aiguabarreig ben original, potser té raó que s’ha perdut el respecte als mestres, que els al·lots d’avui tots són molt consentits pels pares i que la paraula disciplina s’ha tret del vocabulari corrent. Fins aquí, doncs, d’acord amb el senyor Acebes. I també que el fenomen “okupa” no és una matèria sense importància en el món de les nostres relacions socials. El que em demano, però, o més exactament el que demanaria al senyor Acebes és el següent: Aquest fenomen que ell critica –la indisciplina a les escoles, la manca de respecte als mestres, la violència als carrers, els atacs a la propietat privada-, és quelcom aliè a la responsabilitat dels pares i de les famílies? És quelcom que ens ve de nou? És un fenomen que es produeix a Espanya exclusivament des del 14 de març de 2004?

Molt em temo que els mals que descriu els senyor Acebes no sols no són atribuïbles en exclusiva al govern de Rodríguez Zapatero, sinó que ni tan sols poden atribuir-se als governs anteriors del senyor Aznar. El problema ve de més lluny, o potser de més a prop. Jo diria que una part important del problema ve de casa, de l’educació que hem rebut com a fills, de l’educació que donem com a pares.

El nobel José Saramago deia no fa gaire una cosa molt simple: “La escuela instruye, la família educa…” Això que sembla tan elemental, avui falla sovint i els pares demanem a l’escola que faci el que nosaltres hem deixat de fer: educar els fills, transmetre’ls la nostra fe, ajudar-los a aprendre a viure… D’ací que el món de tenebres que pinta Acebes no es degui només a l’acció dels governs. Penso que el problema és més profund, que ve de més enfora… o potser de més a prop.

Anuncis

%d bloggers like this: