Si es romp la treva

by

No hi ha dia en què, en un lloc o altre de qualsevol diari, en un moment o altre d’un programa de ràdio, algú parli del procés de pau. En general, la gent és pessimista, entre altres coses perquè té memòria històrica i sap que ningú no ho ha aconseguit encara, tot i que tots els presidents de govern (un rere l’altre) ho han intentat.

Més enllà de la gent normal, que voldria la pau però tem que aconseguir-la no serà fàcil, hi ha els qui hi especulen, i analitzen com repercutirà l’èxit o el fracàs del procés en el futur dels seus propis projectes polítics. Sembla, però, que la negociació (aquest pecat segons els uns, o aquest esforç ímprobe, segons els altres) no tingui un valor en sí, i que l’èxit o el fracàs no hagi de tenir altres conseqüències que les que afectaran als dos partits que més protagonisme han mantingut en el procés: el PP i el PSOE, respectivament. Tanmateix, l’èxit o el fracàs de la negociació tindrà conseqüències per se, objectives, transcendentals.

Si s’aconsegueix la pau definitiva al País Basc, no és el PSOE qui guanya, som tots, és Espanya. Si es trenca la “treva”, el dit “alto el foc permanent”, el resultat primer i principal és el que destaca Fernando Ónega, encara que ningú no en parli:

“Alguien morirá. Alguien saltará destrozado por los aires por la explosión de un coche bomba. Alguien sentirá en su nuca el frío de una pistola. Alguien sentirá el fuego de una bala en su pecho. No sabemos su nombre, ni la ciudad o el pueblo donde se cometerá el crimen. Sólo sabemos que ocurrirá si el alto el fuego se rompe. Sólo podemos adivinar una historia que ya hemos vivido un millar de veces: el sonido de la muerte, el llanto de una familia rota, el inmenso dolor que nos domina, la indignación visible en el entierro. Y sólo tendremos hueco en el alma para un temor y una incertidumbre: no saber qué lista de víctimas estará inaugurando ese cadáver.”

Això és el que succeirà. Qualsevol altra cosa és secundària.

Advertisements

%d bloggers like this: