Rajoy

by

L’article que Eduardo Zaplana va publicar a El Mundo criticant Piqué i Arenas va ser la gota que fa vessar el got de Rajoy, el qual sembla que ara s’hagi adonat que la presència d’aquest mediocre i cínic personatge no li convé. Però no ha estat només això. Rajoy, que d’ençà les eleccions de 2004, es va recolzar en el sector dur i més aznarià del PP, ha vist com, durant la campanya catalana, els mitjans de comunicació espanyols més conservadors en qui tenia la vista posada, van girar l’esquena a Piqué per tal de donar suport a la candidatura de “Ciutadans”.

En efecte, el “Candidats en pilotes” (com algú ha decidit anomenar-los per mor d’haver aparegut el seu líder amb el vestit d’Adam) han tingut el suport incondicional d’El Mundo i de la COPE de Jiménez Losantos que, obnubilats pel seu radicalisme anticatalà consideren Piquè com un quasi nacionalista. És per això que ara Rajoy sembla que vulgui canviar d’amics i, tot intentant amollar llastra, es gira cap als barons del PP.

Jo era dels qui pensàvem que entre Aznar i Rajoy hi havia una gran diferència, però aquests dos anys m’han fet canviar d’opinió, perquè el líder popular, enlloc de voler ser ell mateix, semblava que volgués seguir per la línia marcada pel seu antecessor. Tanmateix això no conduïa sinó al suïcidi. Però tornar canviar d’imatge no és fàcil, i menys encara si continua en el seu discurs furibund i gens conciliador. Espanya no necessita una dreta losantiana, necessita una dreta capaç de saber interpretar mínimament la complexa i plural realitat del nostre país.

Anuncis

%d bloggers like this: