Canvis als Estats Units

by

És evident que la victòria demòcrata al Congrés, i sembla que també al Senat, dels Estats Units s’ha de conceptuar com una bona notícia, sobretot pels qui hem criticat seriosament la política exterior de Bush, única de la qual en tenim un mínim de coneixement. No hem d’esperar que els demòcrates girin la truita de l’inrevés, perquè això no succeirà, però si que faran de contrapès a la Casa Blanca que, ja d’entrada, ha cessat Donald Rusmfeld, el totpoderós i, des del meu punt de vista, nefast Secretari de Defensa, tot substituint-lo per un home de consens, l’exdirector de la CIA, Robert Gates, alhora que Bush convidava immediatament a dinar amb ell Nancy Pelosi, la nova líder del Congrés, una política clarament enfrontada amb l’actual president dels Estats Units.

Si algú ha seguit mínimament el que pensen respecte de l’Iraq els demòcrates, sabrà que, tot i les diferències que es donen entre els uns i els altres, aquestes no són particularment grans, tret de casos concrets com, per exemple, el de Nancy Pelosi, que sempre es va mostrar en contra de la política seguida per Bush en aquest camp. I si concretem en la pregunta “què s’ha de fer a partir d’ara?”, veurem que els demòcrates no tenen una resposta clara –i menys encara unànime- respecte d’això. Per tant, que ningú no esperi respostes radicals (que tampoc no permetria el president, que té dret de vet), però sí que és lògic esperar un canvi de to –hauria de dir talant?- en la política que han de seguir els Estats Units en els propers dos anys, i aquest canvi de to possiblement se’ns farà més amable als qui ens hi hem mostrat especialment crítics.

Potser el canvi no agradarà al senyor Aznar (i tampoc al senyor Zaplana, que sembla que hagi desaparegut del mapa, tot seguint el seu líder ben amat), però a mi, això, m’importa un borrall.

Anuncis

%d bloggers like this: