Granada

by

He fet un cap de setmana a Granada on he visitat (penso que és la tercera vegada que ho faig) l’Alhambra, una meravella que mereix un viatge des de qualsevol indret del món. Mentre contemplava aquell pati dels lleons, i qualsevol de les sales que l’envolten dins el palau dit d’El Generalife, pensava en la gran diferència que hi havia entre aquella arquitectura sofisticada i esvelta i la cristiana, representada per palaus i esglésies molt més pesants. També vaig reveure la Catedral i les tombes dels Reis Catòlics i de Juana la Loca i Felipe el Hermoso, dins la cripta sobre la qual hi ha els bells cenotafis de marbre. Però el que no coneixia era el món de Lorca, que vaig reviure mínimament tot visitant la seva casa natal a Fuente Vaqueros, bellíssima dins la senzillesa, i on es guarden alguns records personals de l’escriptor i de la família, una sala d’exposicions veïna, que fou inaugurada l’any 1998, amb motiu del centenari del naixement del poeta i dramaturg, i també contemplant la representació de “Doña Rosita la soltera” en el principal teatre de Granada. La representació fou molt senzilla, amb un decorat realment pobre que responia a una estètica penso que molt antiquada. Però em va agradar veure aquella obra, i encara més veure-la a Granada representada per actors del país, que no havien de fer cap esforç per a utilitzar la mateixa parla de Lorca.

Reconec que mai no he estat un gran apassionat de Lorca, possiblement perquè no l’he arribat a conèixer bé, però la visita a Granada i l’aproximació al seu món més íntim m’han ajudat d’alguna manera a trobar-me amb la figura d’aquest personatge cabdal del que, en el camp de la literarura espanyola, coneixem com “la generación del 27”.

Anuncis

%d bloggers like this: