El desafiament

by

Per poc que obrim els ulls cada dia, per poc que mirem la televisió o llegim els diaris, per poc que sortim al carrer i contemplem qui es passeja per la vorera o qui juga i conversa a les nostres places, arribarem aviat a la conclusió que un dels problemes crucials que haurà d’afrontar la societat del segle XXI és el de la integració de persones d’altres races, d’altres cultures i d’altres religions.

Per poc, doncs, que obrim als ulls sabrem que la nostra societat (en definitiva Occident) haurà d’afrontar problemes més mals de resoldre. I són mals de resoldre no només perquè afecten a l’economia de les persones (que l’afecten, ja que molt sovint la gent immigrant és la qui conforma importants bosses de pobresa o de marginació), sinó –i bàsicament- perquè fer de ple els sentiments, els costums, les tradicions i les maneres de ser de les persones que, en sentir-se (amb raó o no) ferides en la seva manera de ser, poden fàcilment provocar la catàstrofe.

Occident no podrà fer res per a evitar que milers i milers de persones procedents dels llocs més inversemblants s’hi acostin, entre altres coses perquè es necessita aquesta gent, i això comportarà una sèrie molt greu de problemes que, si bé poden controlar-se o mitigar-se quan es produeixen en petita escala, esdevenen grans en créixer desmesuradament.

El debat i l’enfrontament, doncs, es produirà. De fet ja s’està produint. I caldrà decidir què és allò que constitueix el nucli dur de la nostra civilització –en definitiva allò a què no podem renunciar-, i caldrà també trobar la manera perquè, en la defensa d’aquest nucli dur, no lesionem els drets i els sentiments “dels altres occidentals”. Ens caldran, doncs, polítics d’altura per a evitar el xoc i per a gestionar una societat en transformació que demanarà força més coses que carrers ben asfaltats o una bona i ràpida atenció en els hospitals, perquè els problemes no seran només d’aquest ordre, afectaran a d’altres aspectes que, ens agradi o no, i ho entenguem o no, actuen sobre allò tan subtil, tan secret, i alhora tan terriblement explosiu, que constitueix el nucli identitari de l’ésser humà.

Anuncis

%d bloggers like this: