“¿Cuál es la razón por la que Occidente siempre debe pedir perdón y ellos nunca? es va demanar el senyor José María Aznar en una conferència pronunciada en el Hudson Institute, un centre conservador de Washington. I afirmà tot seguit: “¡Ellos ocuparon España durante ocho siglos!” , de la qual cosa podem deduir que, segons el conferenciant, Espanya és un concepte inequívoc, i ho és des de sempre, possiblement perquè ja en la seva eterna saviesa, Déu la va concebre així, com la veiem avui, i especialment com la veu i concep el senyor Aznar.
Espanya, la idea política d’Espanya que té el senyor Aznar, que per molt que ell no ho sàpiga és força diferent de la que tenien els Reis Catòlics, i especialment Ferran II d’Aragó, seria, si donem per bo el discurs de l’expresident, un ens jurídico-polític que no admet discussió, prefigurat des de sempre, i, doncs, presdestinat a ser un reducte “cristià”.
Quina diferència hi ha entre el pensament d’Aznar (“¡Ellos ocuparon España durante ocho siglos!”) i el de Ben Laden quan assegura que l’islam ha de reconquerir les terres essencialment islàmiques, des de l’Orient fins a l’Al-Aldalus? Ambdós personatges mostren el mateix grau d’enlluernament, la mateixa visió teocràtica de la vida i, doncs, de la política. Només hi ha una diferència entre l’un i l’altre (en aquest punt, evidentment): que mentre Aznar considera el territori en el qual es concreta avui la seva idea d’Espanya com a “una unidad de destino en lo universal” en versió cristiana, Ben Laden creu també que la seva “unidad islàmica de destino en lo universal” abraça l’Al-Andalus, és a dir l’actual territori espanyol, aquell que, tocat de la mà de Déu (del nostre, és clar!), Don Pelayo en començà una dia del segle VIII la reconquesta, acció militar en la qual hi van intervenir monarques de regnes molts diversos (que -ves per on!- parlaven llengües também diverses, encara que als del PP els sembli estrany) i que culminaren la reina Isabel de Castella i el rei Ferran d’Aragó, els dits Reis Catòlics (els amics íntims d’Aznar), l’any 1492, amb la conquesta de Granada, gesta “¡grandiosa donde las haya!” que féu que la mare de Boabdil, el rei moro vençut, pronunciés (evidentment en castellà!) la frase més bella de quantes s’han dit i escoltat al llarg de la història: “¡Llora como mujer lo que no has sabido defender como hombre!”
Glòria, doncs, a aquest gran divulgador de la nostra història que es diu José María Aznar!
Josep Maria Quintana 