Si a alguna cosa he estat sempre fidel en la meva vida adulta és a la llengua catalana. Per mi és una mena pàtria, un bé que em defineix i dóna sentit a la meva manera de ser. No us estranyeu, doncs, que, quan l’ataquen, quan sense atacar-la directament, la malmeten, quan intenten reduir-la (ni que sigui amb paraules eloqüents i demagògiques) a un patois per a parlar només a la cuina de casa, em rebel·li, perquè noto que em malmeten a mi mateix.
Això -que ja és molt-, no implica, però, que la llengua –la meva llengua catalana- sigui un valor absolut, i menys encara un valor excloent. No em molesta, doncs, escriure i parlar altres llengües i, en especial, parlar i escriure en castellà. I encara diré una cosa més: m’agrada usar el castellà, mentre l’ús d’aquesta bella llengua no sigui provocat per una imposició injustificada (per exemple: el de la senyora o el senyor que, a la reunió de veïns exigeix que es parli en castellà perquè ell o ella no entenen el menorquí, i a més mai no el pensen entendre. O quan a l’escola, el pare o la mare de rigor, tot i que viu a Menorca des de fa dos anys, demana –què dic demana, exigeix!- que a la reunió es parli castellà “porque todos somos españoles. O no?”).
Dit això, no sóc, però dels qui pensen que, si en un moment donat, l’Ajuntament convida, posem per cas, un escriptor de llengua castellana per a fer el pregó, això sigui un pecat contra la llengua i la cultura, i menys encara si aquest escriptor o escriptora tenen coses a dir, i aquestes poden interessar-nos. D’ací que em semblin fora de lloc actituds com la que ha pres Esquerra Republicana de Catalunya cridant al boicot del pregó que Elvira Lindo ha fet a les festes de la Mercè. D’altra banda, l’estretor de mires dels homes de Carod és proverbial, perquè amb la seva actitud no han fet, sinó, provocar la reacció –en clau de política antinacionalista (ja tenim, doncs, l’enfrontament)- dels membres de la nova formació política, Ciutadans-Partit de la Ciutadania (una mena de versió catalana de la nostra ICM, encara que d’una mica més de categoria intel·lectual –els seus membres saben parlar de més d’una cosa-), que ha fet de la defensa del bilingüisme i de l’antinacionalisme l’eix del seu programa polític.
Mireu que n’hi ha de camí a fer en defensa de la llengua, abans de provocar incidents com els d’ERC amb motiu del pregó de la Mercè!
Josep Maria Quintana 