A Salvador Castelló, in memoriam

by

Ahir vespre ens reunírem a l’església de Santa Maria de Maó un nombrós grup de persones, per homenatjar Salvador Castelló. Aprofitàrem el concert programat de l’organista francès Vincent Warnier per dedicar a l’amic desaparegut un record emocionat.

Em tocà a mi, com a amic seu i president de la Fundació de l’Orgue, dir unes paraules, que transcric aquí perquè el lector, si és que no el va conèixer, tingui una idea de qui va ser aquest intel·lectual maonès.

“Estimada Margarita, benvolguts amics, senyores i senyors:

En el marc d’aquesta església, i a l’ombra de l’orgue que des de fa gairebé dos segles presideix el mur que s’aixeca al peu de la nau, voldria expressar en nom de tots els membres que formem el patronat de la Fundació de l’Orgue de Santa Maria, el més sentit i emocionat record a la persona de Salvador Castelló Carreras, membre fundador d’aquesta institució que es va crear fa tretze anys amb la finalitat de tenir cura d’aquest instrument extraordinari i de fer-lo conèixer a tothom mitjançant els concerts.

En Salvador va ser un home culte i honest, que va dedicar una gran part de la vida a dues grans passions: l’estudi i l’ensenyament de la història, cosa que féu bàsicament des de la seva càtedra a l’Institut Joan Ramis de Maó (institut del qual en fou director molts anys), i la propagació del gust per la música clàssica, cosa que féu també des de la seva càtedra, i mitjançant la participació en tres institucions a les quals Menorca (i especialment la ciutat de Maó) deu molt: Joventuts Musicals, de la que fou fundador, president i principal impulsor durant molts anys; la Coral Sant Antoni, de la que fou també fundador i president més d’un cop; i la Fundació de l’Orgue de Santa Maria, de la qual ha estat patró des dels seus inicis.

Diverses generacions d’estudiants menorquins han obtingut els seus primers (i de vegades únics) coneixements musicals a través de les explicacions que impartia Salvador Castelló a la seva càtedra. Allí, mitjançant les classes d’Història de l’Art, els alumnes de batxillerat aprengueren a escoltar simfonies, a distingir entre el classicisme i el barroc, o entre aquest i el romanticisme. Comprengueren les diferències que hi ha entre un Oratori, una Sonata, una Simfonia o bé una Òpera, i pogueren escoltar i apreciar enregistraments de gran valor que Salvador Castelló tot seguit els desxifrava.

Però ell fou més que un professor, fou també un divulgador de la realitat musical menorquina (d’ací el seu darrer llibre, “La Música a Menorca”, que l’any 2001 vaig tenir l’honor de presentar en un acte celebrat a l’Ateneu) i fou, sobretot, un promotor cultural. I dic això perquè sense ell la tasca ingent de les Joventuts Musicals seria inexplicable, i és molt probable que, sense ell, no poguéssim parlar avui de la XXXIII edició del Festival de Música de Maó del qual en va ser, a principis dels anys setanta, un dels impulsors més destacats.

En un món no sempre harmoniós en què sovint hi ha enfrontaments i malentesos, Salvador Castelló mai no va cedir a l’orgull o a la vanitat. Ell, com Pau Casals, va creure que la música era el millor llenguatge per a dur la pau al món, d’ací que sempre vagi ser al costat dels qui recolzaven i defensaven la bona música, la música de qualitat. Cantaire i membre de la Coral Sant Antoni ( i darrerament del Cor de cambra de l’AMCUIB), va participar en tots els concerts d’aquesta agrupació musical des que va crear-se. I devot especialment de la música d’orgue i també del nostre magnífic instrument, gosaria afirmar sense por d’equivocar-me que el ressorgiment que ha tingut aquest tipus de música, gràcies a l’organització i intensificació dels concerts que es fan avui, és degut en una gran part als esforços i a la dedicació de Salvador Castelló.

Us asseguro que no hi ha organista, dels molts qui ens han visitat, que no tractés amb ell, i sempre era ell el qui ens incitava a convidar nous intèrprets. I és evident que en aquesta darrera etapa, en aquests darrers tretze anys, l’Orgue de Santa Maria ha tingut un gran protagonisme musical, no sols pels molts concerts de nit que s’han fet en aquesta església, ans també per les audicions musicals que, cada matí, entre els mesos de juny i d’octubre es duen a terme.

Avui, Salvador Castelló ja no és amb nosaltres i no podrà escoltar el concert que, amb el nostre orgue, farà un organista molt estimat per ell, Vincent Warnier, que anys enrere ja havia participat en el nostre Festival, però ningú no dubta que el seu record romandrà immaculat en els nostres cors, perquè Salvador Castelló va ser un mestre, un intel·lectual compromès, un amic i una bona persona. Penso que cap homenatge li és, doncs, més escaient que el que prové de la música. Potser per això, els qui vam ésser els seus companys, els qui amb ell vam treballar i d’ell vam aprendre tantes coses, hem pensat que li havíem de dedicar aquest concert.

Així doncs, a Salvador Castelló in memoriam.”


A %d bloguers els agrada això: