Les manifestacions del tinent general Luis Alejandre

by

Els dos diaris insulars dedicaven ahir diumenge sengles comentaris al tinent general Luis Alejandre que, com espero que sàpiguen els meus lectors, és menorquí com jo. El subdirector del Menorca, Juan Carlos Ortego en fa un que, després de llegir-lo dos cops, no he pogut endevinar si li és crític o favorable; mentre que l’acudit signat per Carlos Torrent a Última Hora no hi ha dubte que és elogiós, perquè gosa afirmar que tots els menorquins estem amb ell (amb el tinent general), afirmació certament agosarada, perquè tinc la impressió que no només sóc jo el qui no subscriuria les afirmacions del general respecte dels ministres Trillo i Bono, encara que ni l’un ni l’altre siguin sants de la meva devoció.

És cert que Alejandre diu el que pensa dels ministres –que són “ambiciosos, trepas i egòlatres” en una carta privada, en la qual també qualifica els seus superiors com a “déus”, en el sentit més despectiu que es pot donar a aquesta paraula escrita en minúscules. Però també ho és que aquesta la dirigeix a una periodista de la Cadena Ser, que és una manera força innocent de voler mantenir-la en privat.

D’altra banda, Alejandre va tenir l’oportunitat de dir el que pensava al ministre Trillo-Figueroa des del 17 de gener de 2003 fins a finals de març de 2004, data en què el ministre va cessar com a conseqüència de la pèrdua de poder per part del PP. Ho va fer? Li ho va dir al ministre allò que pensava d’ell? Seria interessant de saber-ho. Pel que fa a Pepe Bono, cal reconèixer que va tenir més poc temps de dir-li el que pensava, perquè va conviure amb ell només tres mesos, ja que aquest el va destituir el 25 de juny de 2004, fet que provocà unes manifestacions del general que van ser objecte de molts comentaris damunt la premsa, entre d’altres el meu que, si el lector el vol conèixer o recordar, no ha de fer sinó prémer aquí.

És molt probable que Alejandre, en dir el que pensava dels ministres que han dirigit la política de defensa des de 1996 ençà, expressés el sentiment de molts (o d’alguns) companys seus, oficials generals de l’exèrcit. Tanmateix caldria estudiar si aquests tenen raó, o si el crit de protesta es deu a la dificultat que tenen encara els militars de sotmetre’s (com qualsevol altre funcionari) al poder civil. En el cas recent del general Mena (que creia –i segurament creu encara- que l’exèrcit és un poder autònom que, en un moment donat i sense cap ordre del Govern, pot envair Catalunya quan els polítics d’aquest territori actuen contra el concepte d’Espanya que ell ha heretat), en el cas de Mena, com dic, és evident que estem davant de la segona de les hipòtesis que he formulat fa un moment. No m’atreviria dir el mateix d’Alejandre, a qui reconec molts valors com a persona i com a militar. Tanmateix, i amb tots els respectes, he de dir que, aquest cop (com també en el moment de conèixer la seva destitució), el seu caràcter apassionat l’ha traït.

Jo no sé si escriure el que ha escrit en una carta dirigida a una periodista és intolerable (com ha dit el ministre Alonso) o una manca de lleialtat i de disciplina (com ha assegurat l’actual Cap d’Estat Major de la Defensa, general Félix Sanz). Però del que estic segur és que es tracta d’un fet que no mereix, ni de prop, l’adhesió dels menorquins.


<span>%d</span> bloggers like this: