El Papa a Auschwitz

by

El diari Le Monde d’ahir (29.05.06) duia el següent editorial que val la pena que meditem sobre la recent visita de Benet XVI a Polònia i al camp de concentració d’Auschwitz.

Un Papa alemany ha visitat Auschwitz el diumenge 28 de maig, vint-i-set anys després de la visita d’un Papa polonès. Aquest esdeveniment subratlla l’extraordinària coincidència: S’han succeït al front de l’Església, dos papes provinents de dos països relacionats amb la més tràgica història europea. Joan Pau II, abans de morir, i Benet XVI, amb la seva visita a Polònia, ha demostrat una voluntat de reconciliació entre Alemanya i el seu veí polonès que és lluny d’haver-se realitzat del tot i que resta sota l’amenaça dels integrismes i dels nacionalismes que en deriven.

A Auschwitz, Benet XVI ha sabut trobar els mots per descriure com n’era de terrorífic el lloc, per interrogar-se, després de Wiesel, Levinas i tants altres, sobre el “silenci de Déu” davant aquest holocaust modern i per a recordar la temptativa d’extermini del poble jueu. Aquesta visita al camp de la mort és un acte de memòria i un advertiment davant els perills que afecten a Europa i al món d’un retorn a una “època de tenebres”. Això no obstant, el discurs que ha pronunciat provoca malestar. Si per als jueus, el nom d’Auschwitz és el símbol de la “solució final”, per als polonesos ho és d’una guerra que n’engolí 6 milions, una “cinquena part de la nació”, com recordà Joan Pau II l’any 1979. Xifres que ha reprès, sense comentar-les, Benet XVI, el qual, com tampoc ho féu el seu predecessor, no ha precisat que 3 milions d’aquestes víctimes eren jueus.

En englobar el projecte d’extermini sota l’únic concepte d’un “grup de criminals” nazis, el papa sembla que hagi demostrat un sentiment d’exonerar de tota responsabilitat el poble alemany, cosa que cap historiador no pot tolerar. I finalment, en evocar només els noms de Maximilià Kolbe, franciscà polonès mort heroicament a Auschwitz (després d’una joventut antisemita), i d’Edith Stein, jueva alemanya convertida, tots dos canonitzats per Joan Pau II, el papa Ratzinger dóna arguments als qui pensen que l’Església no ha romput encara amb aquesta mena d’ “annexió cristiana” de l’Holocaust. Aquesta crítica va viure el seu apogeu quan Joan Pau II, l’any 1979, féu Auschwitz el “Gòlgota del món contemporani” i després que carmelites polonesos s’instal·lessin per a pregar en un camp de mort on s’imposa el silenci.

En creuar el llindar de la sinagoga de Roma (1987), en anar a “mostrar penediment” a Jerusalem (2000), Joan Pau II contribuí a l’apropament entre jueus i cristians. Però encara perdura en el vèrtex de l’Església la dificultat per a reconèixer l’especificitat de l’Holocaust, el sentit absolutament singular que té per als jueus de tot el món. A diferència del seu predecessor, Benet XVI ha pronunciat el mot “Holocaust”, però aquest nou papa ha desplegat una visió més aviat filosòfica que històrica de l’Holocaust que corre el risc de decebre molts dels seus que són partidaris del diàleg amb els jueus.


<span>%d</span> bloggers like this: