Què cal fer amb l’Iraq

by

Estimat director: Un cop la classe política iraquiana ha posat fi a un impasse de quatre mesos de tensa espera amb l’elecció del xiïta Jawad Al-Maliki com a nou primer ministre, les autoritats nord-americanes han fet un alè i han respirat amb moderat optimisme. Aquesta nova etapa política, a la qual hem d’afegir la d’entrenament de les forces de seguretat iraquianes, constitueix la clau de volta de la política de George W. Bush per a construir un Iraq estable i unificat. Però els desordres continuen, i dia rere dia es produeixen atemptats amb desenes i desenes de morts que, en molts casos, es compten entre la població civil. D’ací que hagin sorgit darrerament opinions diverses sobre el futur de l’Iraq.

Una d’aquestes ha estat fins fa poc marginal, però va agafant força cada cop més: és la que postula com a única solució per a restablir l’ordre en aquell país la seva divisió en tres parts. Doncs bé, aquesta idea ha estat objecte d’anàlisi per un dels més prestigiosos diaris nord-americans, The Washington Post, i atesa la seva importància, li dedicaré la carta d’avui.

Els partidaris de la divisió opinen que separar xiïtes, sunnites i kurds és l’única solució a una violència que, segons els especialistes, s’apropa ja a la guerra civil. Ahmed S. Hashim, professor al Naval War College i especialista en la insurrecció iraquiana, considera que les opcions del govern americà a l’Iraq es redueixen a dues: deixar que el país se sumeixi en una guerra civil o evitar aquesta amb la divisió. I partir l’Iraq en tres –conclou aquest professor- “és l’opció que ens permetrà d’abandonar aquest país amb l’honor salvat”.

No obstant això, i atès que la violència continua fent estralls, alguns analistes opinen que el ventall d’opcions nord-americanes a l’Iraq s’estreny de manera paral·lela al declivi de la influència dels Estats Units al si del país i a la paciència del poble nord-americà. En aquest sentit, Jeffrey White, antic analista de la Defense Intelligence Agency (DIA), que és també especialista en qüestions de seguretat a l’Orient Mitjà, ha declarat que el problema fonamental de l’Iraq és que els atacs dels insurgents contra la policia i l’exèrcit iraquians són cada cop més intensos. “N’hi ha de més contundents i d’altres que ho són menys, però amb el temps les coses sembla que empitjoren”, ha declarat en el decurs d’un seminari a l’Institut de Washington sobre la política de l’Orient proper.

Per a l’antic ambaixador James Dobbin, expert en qüestions de defensa de la pau a la Rand Corporation, l’objectiu immediat de la política exterior dels Estats Units s’hauria d’encaminar a impedir que l’Iraq caigués definitivament en una guerra civil convencional a gran escala. Però d’altres especialistes creuen que ja és massa tard per a cercar ajuts a la zona si tenim en compte que els estats veïns són ordinàriament contraris a la política que Busch ha dut a terme a l’Iraq. En aquest sentit, T.X. Hammes, coronel jubilat dels marines i expert en la lluita contra la insurrecció a l’Iraq, ha dit que compartia l’opinió d’Ahmed S. Hashim, i ha declarat que “els iraquians viuen una clara guerra civil” i que els Estats Units hauran d’afrontar una “divisió que s’hauria de fer de la manera més dolça possible”. I això perquè una guerra civil generalitzada no sols implicaria un perill greu per a les tropes americanes, ans també comportaria una generalització de la guerra als països veïns i pertorbaria greument el mercat internacional del petroli.

Per a prevenir massacres ètniques i religioses tan importants com les que es produïren a conseqüència de la divisió de l’Índia i del Pakistan, l’any 1947, caldria invertir una gran quantitat de diners, cosa que no és fàcil després de quatre anys de guerra, segons que ha dit el coronel Hammes, el qual ha arribat a la conclusió següent: “[D’afrontar la divisió], hauríem de crear i finançar una mena d’agència de desplaçament per a supervisar els moviments de la població, una tasca que exigiria efectius i competències civils molt considerables. A més a més, aquest expert en la lluita contra la insurrecció pensa que el govern nord-americà no es troba en condicions de provocar una divisió forçosa de l’Iraq, divisió que probablement resultaria més factible com a conseqüència d’una guerra civil. Però en aquest cas, els desordres s’estendrien segurament a l’Aràbia Saudita i a d’altres estats de la regió.

D’altres especialistes consideren la divisió de l’Iraq com un projecte quimèric, que no resoldria els problemes fonamentals del país. “No hi ha cap possibilitat que això es pugui dur a terme”, ha declarat el tinent coronel a la reserva Joe Rice, que acaba de tornar d’una missió a l’Iraq. Bagdad és un conglomerat amb molta mescla. Tanta, que se la pot considerar com el lloc de l’Iraq on hi ha el major nombre de sunnites i el major nombre de xiïtes. Com afrontar, doncs, la divisió? A més –assegura aquest militar-, seria molt difícil dividir el principal recurs del país –les seves reserves petrolíferes- d’una manera que fos acceptada per les tres comunitats. D’altra banda, com també destaquen experts qualificats, la creació d’un estat sunnita (a conseqüència de la divisió) implicaria un refugi segur per a Al Qaeda.

Per últim, estimat director, cal ressenyar encara una tercer posicionament que, ara per ara, no té gaire partidaris en el si de l’exèrcit nord-americà, però que no hem de deixar de banda: el que voldria que els Estats Units es retiressin i deixessin que esclatés la guerra civil. Els partidaris d’aquesta opinió entenen que el govern de Bush ha engendrat una situació revolucionària amb la invasió de l’Iraq i ha fet que el poder passés de mans dels sunnites a mans dels xiïtes. Segons aquest raonament, la guerra civil no sols és inevitable, sinó que s’ha de considerar com una etapa necessària en la transició de l’Iraq.

Comprendràs, amic director, que jo no tinc elements de judici per a pronunciar-me sobre el futur d’aquest país que visqué la dictadura sagnant de Saddam Hussein durant vint anys i que, un cop el dictador va caure, s’ha vist involucrat en una guerra cruent i en una postguerra tant o més terrible. Tanmateix m’ha semblat d’interès resumir en aquesta carta el conjunt d’opinions que la complicada situació iraquiana provoca entre els analistes polítics nord-americans.


<span>%d</span> bloggers like this: