Tanti coglioni!

by

Quan escric aquest comentari no sabem encara exactament els resultats de les eleccions italianes. Com gairebé sempre en aquell país, podríem dir que “el més clar és l’embull”, perquè es fa difícil saber –si es confirmen les previsions actuals amb una lleugeríssima majoria de Prodi al Congrés i una altra més petita encara al Senat- com es governarà un país en el qual el perdedor i actual primer ministre no accepta de moment els resultats.

És clar que els italians es mouen com ningú en aquestes situacions complicades. En realitat, fins l’arribada d’Il Cavaliere, els governs italians tenien una durada mitjana de sis mesos (i això durant més de quaranta anys!). L’estabilitat dels darrers temps la donà el canvi de sistema electoral i la victòria folgada de Berlusconi. Tot i el canvi de sistema, sembla però que avui tornem a enfrontar-nos a una situació que mostra una difícil sortida. No sols perquè l’empat tècnic fa molt difícil governar (a Itàlia el Senat té força més importància que a Espanya, i intervé decididament en l’aprovació de les lleis) sinó perquè, amb un joc de majories tan esquifit, en cadascuna de les coalicions (que engloben alhora molts diversos partits) és fàcil que sorgeixin les diferències, la qual cosa complica encara més la situació.

De tota manera, sembla que Il Cavaliere ha sortit ferit de la batalla. Els coglioni han estat molts, més dels que es pensava Berlusconi. El que no sé és si han estat prou per acabar amb aquest prestidigitador que té subjugada mitja Itàlia, la qual cosa és francament difícil d’entendre per una ment que s’apreciï de ser mínimament racional.


A %d bloguers els agrada això: