Quan es va trencar el pacte entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el de les Illes Balears sobre l’Institut Ramon Llull, vaig sentir dolor perquè em va semblar que una cosa nostra es trencava. Potser l’institut era uns institució que no rutllava massa bé o a la qual no s’havia trobat encara el paper que li corresponia en el desenvolupament de la cultura catalana. És possible. Però sembla que la ruptura va esdevenir inevitable per la tossudesa de la consellera de cultura catalana (la mallorquina Caterina Mieres) i, indirectament, la del seu mentor, Pasqual Maragall.
En aquells moments, el conseller de cultura de les Illes Balears, Francesc Fiol, em va explicar com havien anat les coses i, tot i sentint-ho molt, vaig comprendre l’actitud del govern balear.
Doncs bé, molt em temo que la consellera Mieres continua actuant en el marc cultural català més com a piròman que no pas com a bomber. La recent dimissió de Xavier Folch així sembla acreditar-ho i ho confirmen les escasses manifestacions que, respecte a això, ha fet la consellera (dues notes de premsa). I tot aquest desgavell a les portes d’una fira –la de Frankfurt- que dóna a la cultura catalana (no sols, doncs, a la de Catalunya, sinó també a la de les Illes Balears i de València) un lloc preeminent.
Temo que alguna cosa no rutlla a l’àrea cultural de parla catalana.
Josep Maria Quintana 