El canvi de doctrina

by

Hi ha hagut diversitat d’opinions sobre el canvi de criteri que ha mantingut el Tribunal Suprem en matèria de redempció de penes. És evident que la nova posició del més alt tribunal espanyol s’aparta de la que havia pres anteriorment, des del 1994 ençà. I ho és també que aquest canvi l’ha produït l’escàndol que provocava la imminent excarceració d’Henry Parot, un assassí condemnat a no sé quants milers d’anys de presó per un gavadal d’assassinats.

Algunes de les crítiques que es basen en criteris jurídics (no em vull referir als raonaments polítics, com els que ha utilitzat, per exemple, el PNV) opinen que, en aquest cas, el Tribunal Suprem ha actuat posant la llei en una mà i la realitat social (l’opinió pública) en una altra. Però jo em demano: Per ventura no és un principi legal aquell que exigeix d’interpretar la llei d’acord amb la realitat social en què ha de ser aplicada? Penso que, a la vista dels canvis que ha sofert el dret penal en els darrers trenta anys, encaminats sempre a l’enduriment de les penes dels terroristes, l’error del Suprem (si és que podem parlar d’error) radica més en la doctrina mantinguda durant els darrers deu anys que no pas en la que ha adoptat ara.

Com ha dit El País –i en això hi estic absolutament d’acord- “d’haver-ho fet abans, s’haurien evitat excarceracions polèmiques, tones de crispació i de demagògia a compte del compliment íntegre de les penes.”


%d bloggers like this: