No a la pena de mort

by

Si no ha succeït un miracle, en el moment que els meus lectors es trobin amb aquest escrit, Stanley Williams haurà mort d’una injecció letal a la presó de San Quentin, al nord de la ciutat californiana de San Francisco.

Williams havia estat cofundador de la banda Los Angeles Crips i fou condemnat a mort l’any 1981 per haver assassinat a quatre persones. Ell sempre ha negat els càrrecs en contra seva al·legant que havia estat víctima d’un judici injust. Bé, sigui com vulgui, la realitat és que aquest antic delinqüent és un dels exemples més clars de rehabilitació que coneixem. De fet, aquests darrers anys (Williams ara en tenia 51) s’ha dedicat a convèncer els joves perquè s’allunyin de les bandes juvenils i ha escrit llibres contra la violència que li han meritat algunes nominacions al Premi Nobel de la Pau.

Això no obstant, i malgrat les moltes peticions de clemència que s’han fet per personalitats de tot el món, el governador de Califòrnia, l’exactor Schwarzenegger, s’ha negat a escoltar-les i Williams ha estat executat.

Ja sé que es fàcil escriure contra la pena de mort, i encara ho és més quan tens davant teu una persona que, no sols s’ha penedit dels seus actes, sinó que ha actuat de manera decidida a favor de la justícia i contra la violència, tot i haver estat ell, de jove, un violent. Però cal fer-ho, perquè si en el cas de l’avortament, la consideració del fetus com a “persona” és una decisió jurídica, que no científica, en el cas de la condemna a mort, sempre –i de manera indiscutible- s’està prenent la vida a una persona “feta a imatge de Déu”.

Cal, doncs, estar radicalment en contra la pena de mort, qualsevulla que siguin els crims que hagi comès el delinqüent. I encara que l’article 2266 del Catecisme de l’Església Catòlica, aprovat per Joan Pau II, digui que és possible aplicar-la en casos d’extrema gravetat.


%d bloggers like this: