El comentari

by

He rebut alguns comentaris per via del correu electrònic a la meva “lletra de batalla” d’abans d’ahir. No crec que sigui massa correcte fer públics els elogis que hom pugui rebre d’amics o coneguts, però tot demanant perdó per aquest acte de vanitat, en transcriuré un perquè té el valor testimonial d’una persona que –com ell mateix diu a l’apartat “assumpte” del correu electrònic- és “un estafat de la Comissió dels Onze”, encara que el lector em permetrà que n’amagui el nom.

Benvolgut amic:

Amb cert retard vull expressar-te la meva total adhesió i conformitat amb les teves previsions per a navegants expressades en la “lletra de batalla” Catalunya o la incerta glòria del dijous de la setmana passada, realment ja es ben hora d’estar alerta i ho dic amb el referent de la candidesa dels “grans” dels grans partits i altres mitjans amb potestat (que té que ser forçosament amb “poder”) per fer quelcom adient quan encara s’hi és a temps.

Però no era solament per a dir-te tot això que he posat els dits a les tecles: Em congratula de veure que avui dijous 17 de novembre del 2005, la corresponent “lletra de batalla”, una cosa com allò de “surt la lletra de batalla al Menorca, ergo és dijous”. Crec que era prou hora que qui té informació, sap fer allò que en llatí es diu “intus legere”, i a més té “modos”; posi en evidència el personatge que presideix la nostra pobra, trista, bruta i dissortada Comunitat Autònoma.

He hagut de recordar la presa de pèl (que no d’espines d’eriçò) que vam sofrir a la “comissió dels onze” realment la “comissió dels enzes” que vàrem aguantar que en Gori Mir (teòricament representant del PSIB) i en Rafael Gil de Mendoza (representant dels interessos de la caciquil hosteleria) ens passessin les mans per la cara. La única cosa que es va salvar fou la definició de les llengües oficials.

Bé, Josep Maria, no et faig cap crítica negativa, ni et dic cap mordacitat, perquè seria com a escopir al cel.

Cordialment

X.X.


A %d bloguers els agrada això: