Literatura per a entretenir

by

La polèmica sorgida arran de les declaracions de l’escriptor Juan Marsé, i de la seva conseqüent dimissió com a membre del jurat del premi Planeta, obren el camí del debat sobre una distinció que sempre ha estat clara (encara que sovint s’hagi volgut maquillar) entre literatura per a entretenir i alta literatura, o literatura a seques.

Les dues castes de literatura són dignes i acceptables, evidentment. Amb la segona, però, no es pretén fer art (“veure allò que d’altres no han vist” o bé “dir el que d’altres no han dit” –per recordar les paraules de Kundera que jo incorporava a una de les meves darreres lletres de batalla); sinó crear un producte de consum en forma de novel·la.

I no cregueu que fer això darrer sigui fàcil, que no ho és. L’escriptor de “best sellers” és una persona que necessita conèixer molt bé l’ofici, fins al punt que, en aquest camp, hi ha llibres que han obtingut un gran èxit de vendes perquè estan força ben fets, encara que mai no podran considerar-se literatura perquè en cap moment no pretenen la recerca de l’art, sinó precisament l’èxit de vendes. Encara us diré més: La majoria de llibres que, amb el pas dels anys, hem considerat com a obres mestres de la literatura, no sols no tingueren èxit en publicar-se per primer cop, sinó que molts d’ells foren considerats com de la sèrie B, és a dir, de segona categoria. I a l‘inrevés: molts llibres de gran èxit han desaparegut en pocs anys. No passa res, sempre que sapiguem distingir i no ens vulguin dar gat per llebre.

Amb tota la humilitat del món jo crec que Maria de la Pau Janer és una d’aquestes escriptores que han optat per a fer llibres d’èxit (que en tenen, no només pel contingut del llibre, sinó per moltes altres raons, com per exemple per la mateixa popularitat mediàtica de l’escriptora), en canvi el seu pare, Gabriel Janer, o la també mallorquina Carme Riera, són escriptors que pretenen fer literatura, alta literatura, i això malgrat que els seus llibres mai no aconsegueixin la popularitat dels de la televisiva Maria de la Pau.

D’ací que em sembli encertat el camí que segueix la popular escriptora, un camí que li proporciona èxit i diners. I dic que em sembla encertat perquè, com molt bé ha escrit Bru de Sala, “si dados sus escasos dotes estilísticos, sus severas limitaciones expresivas, etc, no tiene, ha tenido, ni tendrá jamás ni el menor rincón en la alta literatura, lo lógico es, si quiere hacer carrera, que juegue en la liga de las ventas.” És, en efecte, una bona elecció.


A %d bloguers els agrada això: