Ahir dissabte, els carrers de Madrid es van omplir de moltíssima gent, però també dels habituals dels vestits foscos amb camises i corbates llises de colors “pastel” (el vestit oficial dels polítics del PP) i també de sotanes amb botons de color morat i solideus, insígnies pròpies dels bisbes, que protestaren de manera conjunta contra la reforma educativa que proposa el govern de Rodríguez Zapatero, a qui acusen de perseguir l’Església, tot i que seria difícil trobar un país aconfessional que rebés del govern els diners que a Espanya rep l’Església catòlica.
Algun lector m’ha recriminat que, a la meva darrera lletra de batalla, em referís a les dues Espanyes que protagonitzaren gran part de la vida al segle XIX i XX. A aquests lectors els he de dir que no crec que hagi exagerat ni mica, i la manifestació d’ahir on bisbes i dirigents d’un partit polític de dretes es decidiren a convocar els seus seguidors contra el govern d’esquerres que governa el nostre país, no penso que ajudi a desmentir aquesta realitat a la qual l’altre dia feia referència.
¿Pot negar-me algú que avui hi ha dos blocs polítics que, cada dia que passa, es mostren, l’un i altre, més impermeables a les idees de l’adversari? ¿No és això una mostra clara de l’existència d’aquestes dues Espanyes a la qual jo feia referència?
Ara bé, hi ha una fet molt important que diferencia l’Espanya d’avui de l’Espanya del XIX i de la primera meitat del XX. És la realitat social i econòmica. Tot i que no podem negar que hi hagi en el nostre país bosses de marginalitat i de pobresa, el cert és que, observada en conjunt, Espanya ha assolit un nivell de vida i de benestar tan alt en els darrers trenta anys que, si el comparem amb les situacions anteriors, explica perquè es fa molt difícil dur l’enfrontament més allà del debat parlamentari o, a tot estirar, de manifestacions pacífiques com la que va tenir lloc ahir a Madrid.
Tanmateix cal que hi reflexionem. Aquesta impermeabilitat a les idees de l’altre acabarà per fer difícil la convivència i el diàleg. Esperem que els ponts -tot i la fatiga del material -no es trenquin del tot.
Josep Maria Quintana 