El president del grup socialista a l’Assemblea Nacional de França, Jean-Marc Ayrault, ha publicat un article força interessant a Le Figaro. Diu entre altres coses:
La política ha de tenir el coratge de dir la veritat. La veritable igualtat d’oportunitats implica sostenir més intensament els barris desheretats que els altres. Exigeix, per exemple, que llurs escoles tinguin menys alumnes per classe, més professors experimentats, més responsables, més crèdits. No es tracta de distribuir el manà financer a les sotges sinó de fer-lo arribar a les famílies que acumulen els handicaps socials. Aquest contracte d’igualació ha d’establir-se clarament davant els Francesos.
De la mateixa manera cal no esquivar les dificultats del nostre país a l’hora d’assumir la diversitat de la seva població. Massa joves, nascuts a França, titulars d’un carnet d’identitat nacional, se senten estranger en el seu país. I això perquè la societat els remet a llurs orígens, perquè aquesta s’oblida de transmetre’ls els seus valors de solidaritat i de civisme.
És per retrobar aquest sentiment de pertinença nacional que he defensat a l’Assemblea una proposició de llei que tendeix a instaurar un servei cívic obligatori per tots els joves francesos, nois i noies. Oferir alguns mesos del seu temps a les persones grans, als discapacitats, als malalts, donaria una un sentit de realitat a la mescla social. No ens ho podem estalviar.
«Le ciel redevenait sauvage, le béton bouffait le paysage», cantava Reggiani fa trenta anys. Nosaltres érem allí. La República és als peus dels elefants. Adoptar mesures de circumstància l’exposaria a nous incendis. Cal retrobar «le goût de la fraternité». Donar vida novament als valors que proclama. Les ciutats són França!
Josep Maria Quintana 