Chavez i Maradona

by

Quan el passat dissabte vaig veure per la televisió la imatge del president Hugo Chávez amb la mà sobre l’espatlla de Maradona (que duia al pit una fotografia de Bush amb taques de sang a sobre i amb un escrit que deia “War Criminal”), mentre anava cridant davant de milers de seguidors “Alca… Alca… Al carajo!!!”, em vaig convèncer –si no ho estava ja- que el populisme dels polítics és una de les xacres més grans que té la democràcia. D’altra banda, al populisme sol acompanyar-lo gairebé sempre, si no la dictadura (strictu sensu no podem parlar de dictadura a Veneçuela), sí la corrupció.

Vaja si n’hi ha, de camp per córrer, a l’hora de criticar George W. Bush utilitzant simplement la raó i la coherència! Però reforçar la pròpia imatge amb la d’un personatge com Maradona (prototipus de l’home que no ha sabut governar-se, que ha guanyat milions, que els ha perdut, que ha tingut problemes greus amb les drogues etc. etc.) delata ja quina és la personalitat d’aquest militar colpista que ara governa Veneçuela per la força dels vots.

D’altra banda és curiosa la debilitat que homes com Chávez o com Fidel Castro senten per Maradona. ¿Algú sabria dir-me perquè?


A %d bloguers els agrada això: