El passat 14 d’octubre, sota el títol de “La légèreté de Zapatero”, Ivan Rioufol escriu en el bloc-notes que publica a Le Figaro:
“La història s’accelera a força de despertar-se. Europa es troba presa a l’assalt pels qui fugen de l’Àfrica negra.
Aquests homes intenten envair els enclaus espanyols de Ceuta i Melilla que llinden amb el Marroc, país que no es preocupa pas d’expulsar-los. Catorze desgraciats han trobat la mort. L’Occident, qui exposa les seves riqueses davant el nas del tercer món té la seva part de culpa en aquestes tragèdies. Però el socialista José Luis Zapatero, primer ministre espanyol hauria d’interrogar-se sobre la seva lleugeresa: Tot procedint durant la passada primavera a la regularització de 700.000 sense papers, ha convidat a aquests desheretats a provar sort. Amb la mort o la humiliació al final del camí.”
Tot i la responsabilitat que Rioufol adjudica a Zapatero, jo penso que –com ell diu també- aquesta hauria potser d’adjudicar-se a molta altra gent. Al Marroc evidentment. Però també a la Unió Europea que res o molt poc ha fet per afrontar aquest problema en què es juga la vida i la mort de milions de persones de l’Àfrica negra.
Josep Maria Quintana 