Maragall

by

Repetidament em demano si Maragall és un geni o un foll. O potser les dues coses alhora. La veritat és que, com a mínim, és un personatge mal d’entendre. ¿Recordeu aquell “tots presidents!”, “tots presidents!” que anava cridant l’elecció anterior, quan va perdre davant Jordi Pujol, encara que hagués tret més vots que ell? ¿Què volia dir amb aquest crit quan ell sabia que Pujol tenia més diputats i que, atesos els vots del PP, era del tot impossible que ell fos elegit president de Catalunya?

Més greu és ara aquesta remodelació governamental que s’ha tret de la màniga sense parlar ni amb el seu partit ni amb els líders dels dos partits amb qui governa. ¿És això creïble? ¿Ho és quan estem a les portes d’un debat sobre l’Estatut en el Congrés dels Diputats? ¿Ho és quan Catalunya és en el punt de mira de tota Espanya?

És cert que és el president qui nomena els consellers. Però també ho és -i Maragall ho hauria de saber- que és un acord del PSC amb ERC i EU-Verds el qui sosté Maragall a la presidència. De veritat que no entenc què pretén el president de Catalunya amb aquestes actuacions fora de tota lògica. ¿Ho deu saber ell?


%d bloggers like this: