La nit del diumenge al dilluns passat, les forces palestines i milers de curiosos penetraren dins les antigues colònies del costat de Gaza. Centenars de joves es llançaren sobre les buides sinagogues de Morag i de Netzarim abans de calar foc als dos edificis religiosos. A Kfar Darom, també uns centenars de palestins penetraren dins la sinagoga abandonada, trencaren el vitralls i després prengueren foc a les palmeres que hi havia a l’entrada.
Ha estat el parlament d’Israel el que el que ha decidit que els jueus no destruirien les sinagogues en deixar Gaza. Però els palestins, que no han acceptat aquesta decisió que els obliga a ells, o bé a respectar aquests edificis religiosos o bé a destruir-los, han criticat durament la decisió i han anunciat la destrucció de les sinagogues a partir del dilluns (11 de setembre).
Una gran eufòria ha sorgit entre els palestins que, des de fa trenta-vuit anys, no havien pogut trepitjar aquests territoris. “Gaza ha esdevingut lliure i demà li tocarà el torn a Jerusalem i a la Cisjordània” cantaven exaltats grups de militars palestins.
Ningú no sap com s’afrontarà el futur. I si aquest és una mica confús per a la Cisjordània, és evident que –del costat israelià- no ho és el de Jerusalem, que els jueus no pensen cedir de cap manera. Per tant, hi ha encara molt camí a recórrer.
Sharon, que inicià la seva vida política i militar com a incendiari, ha esdevingut últimament bomber. El qui havia propiciat els assentaments de colons a Gaza ara ha aconseguit que el seu país abandonés aquesta terra i l’ha cedida als palestins (amb gran oposició dels sectors més integristes israelians). El camí, doncs, és llarg i fressat de parany. Comprendreu, doncs, que us digui metafòricament que encara se’ns fa difícil albirar un llumeneret en la llunyania.
Josep Maria Quintana 