Decididament, aquí no veiem entre els nostres polítics (en el marc de la política de partit) el coratge i la valentia que demostren els francesos.
Ningú no amaga que l’operació Villepin, per part del president Chirac, no ha perseguit sinó de posar les coses més difícils al cap de files del seu propi partit, Nicolas Sarkozy. Això no obstant, aquest, no pel fet d’haver acceptat ocupar el ministeri de l’interior del govern Villepin, ha deixat de banda les seves ambicions (legítimes ambicions) a ser candidat a la presidència de França el 2007. D’ací que hagi declarat recentment que “ningú no m’impedirà d’arribar al final”. I ha afegit: “Jo no cediré. Hi haurà un congrés el mes de gener de 2007. Vosaltres donareu la vostra opinió per elegir aquest o aquella” i a això ens atendrem.
Segons un sondeig que acaba de publicar-se a França a les pàgines de Le Journal du dimanche, per al 69 per cent de militants del partit majoritari, Sarkozy “és el millor candidat per a representar l’UMP en les properes eleccions presidencials”. Aquest mateix sondatge li dóna cinquanta punts més que a Dominique de Villepin, que ha assolit un magre 19 per cent.
En un discurs de gran claredat, com tots els de Sarkozy, aquest ha dit als seus electors que “la gent sap que jo no estic a les ordres de ningú. I tothom veu que hi ha dos ritmes per a conduir el canvi: el de la continuïtat (Villepin) i el meu.”
Algú podrà parlar més fort, difícilment però ho farà d’una manera més entenedora.
Josep Maria Quintana 