Tornem a la qüestió del divorci entre polítics i ciutadans

by

En els meus darrers comentaris sobre el divorci entre els polítics (i, per tant, els seus partits) i els ciutadans em referia bàsicament als qui actuen en el marc nacional espanyol. Però és curiós de constatar que també, en el cas dels polítics (i partits) catalans, aquest divorci entre política i societat també sembla donar-se.

Així ho constatava, si més no, el director de La Vanguardia, Josep Antich, en el seu article del passat diumenge, a partir d’una enquesta que havia dut a terme el mateix rotatiu. De la lectura d’aquesta es dedueix –diu Antich- que “la reforma del Estatut no está entre los problemas de los catalanes, y no será porque los medios de comunicación no hablemos de ello. Es posible, incluso, que de tanto comentarlo haya llegado a provocar hartazgo.” I afegeix: “Si dejamos fuera a Iniciativa, que es la formación parlamentaria más pequeña, los catalanes tienen una imagen peor que hace unos meses de sus políticos. Ello debería motivar una reflexión muy general sobre la utilidad de muchas de sus acciones. Demasiadas veces sucede que entre políticos y ciudadanos acaba generándose todo un abismo, ya que los segundos ven a los primeros más como unos administradores del poder que como personas cercanas a sus problemas.”

Com pot observar el lector, la sintonia entre aquest comentari i els que jo he vingut fent, reforça el missatge d’una tesi que comença a ser vertaderament preocupant.
(26.07.95).


%d bloggers like this: