Un home va ser mort ahir divendres en el metro de Londres per la policia després que Al-Qaeda hagués reivindicat a internet els nous atemptats, cosa que va fer amb un comunicat signat per les “Brigades Abou Hafs al-Masri”, grup, per cert, que havia ja reivindicat els atemptats del 7 de juliol a Londres i els de l’11 de març de 2004 a Madrid.
Amb prou feines s’havia propagat la notícia de l’atac fallit de fa dos dies, el president nord-americà, Georges W. Bush, va sortir en defensa del seu amic Tony Blair, amb el qual demostra tenir una perfecta sintonia. I ho va fer amb un discurs que, tinguem menys o més simpatia per Bush, val la pena seguir. Entre altres coses, digué:
Nosaltres duem a terme una guerra mundial contra el terrorisme i plantem cara a un enemic que defensa una ideologia fonamentada en l’odi. Si voleu comprendre la seva ideologia, cal imaginar exactament tot el contrari del que defensem a Amèrica. Nosaltres creiem en la tolerància religiosa, nosaltres creiem en els drets d’igualtat de les dones. Nosaltres creiem en els drets de l’Home, en la dignitat humana i en els drets de les minories. Nosaltres pensem que els homes han de poder viure en una societat on tothom pugui manifestar-se lliurement.
I afegí Bush:
Aquesta gent defensa una visió obscura del món que no coneix ni la confrontació d’idees ni la llibertat religiosa (…) Ells tenen uns objectius clars: Volen fer caure els governs, volen que nosaltres ens batem en retirada per a poder així propagar llur ideologia de terror en el món.
Potser hi hauria coses a dir respecte de la pràctica aquesta de la qual, per a casa seva, ens parla Bush, però cal reconèixer que les seves paraules expressen una concepció de vida que val la pena defensar, una concepció de vida que –i en això Bush té tota la raó- els terroristes islàmics que actuen en sintonia amb Al-Qaeda volen destruir per sempre.
Josep Maria Quintana 