Uns dies de viatge m’impediran d’estar al peu del canó per escriure el meu habitual comentari en el blog. Tanmateix he pensat que seria interessant de no perdre el contacte amb els meus lectors, aquests desconeguts lectors que diàriament, o amb assiduïtat, s’interessen pel que escric en aquesta web on, de fa ja uns mesos, publico les coses que penso sobre la realitat que ens envolta.
Com a novetat, doncs, he decidit que, al llarg dels propers sis dies, publicaré un relat en petits bocins, a la manera dels escriptors del XIX, especialment els francesos, com per exemple Alexandre Dumas (que sempre anava curt de diners) o fins el gran Balzac (que tot i el seu geni, sembla que també hi anava)..
El relat es titula Lord Byng, i vol ser una recreació dels fets que portaren a la mort l’almirall anglès un cop va perdre el combat naval que tingué lloc davant les costes de Menorca entre les armades anglesa i francesa, aquesta darrera comandada aleshores pel marquès de La Gallissonnière, batalla que propicià la conquesta francesa de Menorca l’any 1756 per les tropes comandades pel Duc de Richelieu.
El major i el cònsol acostaren les copes al capità John Hume, que va abocar-hi una mica d’aquell líquid vermellós que feia un aroma esplèndid. Els tres s’incorporaren, ajuntaren les copes i feren un glop.
-Capità -era aleshores el cònsol qui parlava- ¿em permeteu que us faci una pregunta respecte d’una cosa que em té encuriosit? Potser us resulti indiscreta. En aquest cas perdoneu-me i doneu-la per ja contestada, sense cap compromís.
-I ca!, senyor cònsol. Pregunteu, pregunteu.
-¿Vós servíeu en el Monarch l’any 1757, oi?
-Sí, amb el grau de tinent.
-I… vós hi éreu present, el dia aquell que afusellaren l’almirall, suposo…
-Sí, hi era present.
-Mireu, capità, mai no he pogut entendre com anaren les coses. És cert que els francesos obligaren Byng a retirar-se i que aquest, abans de perdre l’esquadra que comandava, va preferir deixar el combat i fugir en direcció a Gibraltar. Però… d’aquí a ser un traïdor a la pàtria… ¿Per què Newcastle fou tan sever? ¿Per què se’l jutjà tan durament i se’l passà per les armes? -John Hume va mirar-se el cònsol mentre guardava silenci, i aquest va témer, en efecte, d’haver estat imprudent.- Ja us he dit, capità, que no us heu de sentir obligat a respondre’m.
-No, no és això, és que potser val la pena que us conti el que sé, perquè no sols vaig ser testimoni dels fets…
Josep Maria Quintana 