He llegit molts comentaris sobre la darrera reunió del G-8 a Escòcia, que ha coincidit amb l’atac terrorista contra Londres.
Un dels qui més m’ha interessat és que ha fet Ivan Rioufol en el seu “bloc-notes” de Le Figaro el passat 8.07.05. “El mèrit del G-8, que acaba avui, és d’haver-se plantejat la vertadera qüestió respecte de l’Àfrica: ¿Cal encara de fer-li almoina?”, es demana.
És evident que les actituds “caritatives” occidentals respecte de l’Àfrica no han servit de res. Encara més, normalment han aprofitat als tirans que s’han enriquint i armat en detriment dels seus pobles, fins al punt que avui, a causa de la corrupció de la major part dels dirigents africans, l’Àfrica negra és molt més pobra que ahir i l’edat mitja de mort, en lloc de prolongar-se, s’ha escurçat.
Les actuals solidaritats financeres –els plans Marshall, anulacions de deutes i d’altres taxes obligatòries- resten indispensables –assegura Rioufol-, però “és per la liberalització de les economies que el continent africà i el conjunt del tercer mon podrà sortir d’una misèria que empeny a l’èxode i impedeix que la democràcia s’hi estableixi. Car subvencionant els seus agricultors, Europa i els Estats Units impedeixen als pagesos africans de comercialitzar els seus productes.”
En aquest sentit em sembla importantíssima la proposta que féu George W. Bush de suprimir les subvencions agrícoles americanes a condició que Europa faci el mateix, tot revisant la política agrícola comuna (el famosíssim PAC criticat també per Blair i que Chirac defensa amb totes les seves forces). Les paraules de Bush foren aquestes: “Si nosaltres aconseguim de liberalitzar totalment el comerç, i si els mercats occidentals s’obren als països africans (…), els beneficis que vindran de l’obertura dels marcats –dels nostres mercats a llurs productes i de llurs productes als nostres mercats- serien força superiors al muntant de l’ajuda que nosaltres els donem.”
El camí és aquest, sens dubte, encara que, per emprendre’l, hàgim de superar la por de rebre bastonades dels qui, a Europa i als Estats Units, hi perdran seriosament amb el canvi de política econòmica.
Josep Maria Quintana 